Boira, 6c (125 m), Cova del Tabac, Mont-roig

Sense temps de recuperar-nos d'una que ens fotem en una altra. Però avui com no tinc ganes de guerra, li deixem tot el percal a Vic. El xaval es currarà els tres llargs d'aquesta intensa via.
El primer molt dur, arrencant sobre la típica fissura en panxa i que et deixa en una placa de bona roca però poc protegida. Prou expo, i arribada a reunió sobre roca a controlar. I el tio encadena.  La cutror de la roca segueix tot el L2, però aquest, millor protegit. Arrenca un canto sortint del 6c d'arribada a reunió i vola. Ho torna a provar, li surt, però ara, ja té un plus. El tercer és el millor. Potser l'únic bo de debò. Excel·lent. Net. Es pot protegir com vulgueu, pèro la sortida de la reunió té truc fins arribar a la fissura. Pas "mantle" que en diuen els anglesos. Estem passant fred, anem tard i el fem quasibé tot en artifo. Molaria tornar-hi per provar-lo en lliure.

Sobre el grau obligat potser li posaria un + al 6a+ de la ressenya. Però ja m'ho direu.

Ara potser sí deixaré passar unas quants dies abans de tornar a trepitjar territori Salla.

 

Material: àliens, tòtems i cams del #1 al #4. Repetiu el cam#3

Resse original i ubicació

 1

Vic arrencant a l'L1

Vic al percal de l'L2

Inici de l'L3

L3. Sortida del sostre

Fotocim. Falta algú, però no sabem qui és

Lo Xist   (a veure si apreneu a beure birra d'una punyetera vegada !!)

ON HI ENTRA , HI CAP 6a 125m.-PALA DELS PELATS-MONTROIG

 

Com que continuem confinats . avui tampoc em surtit.

Es per això que torno a estirar del caixo dels records i aquesta vegada us penjo una via que vam repetir al 2018 però que es va obrir als finals del 2020.

Com que jo sols soc un pobre paleta de poble i això de la relació espai temps no ho toco massa be , se’m venen al cap algunes preguntes que no se respondre.

-Si la via la repetim al 2018 i es del 2020 , tot i que les assegurances fixes ja les hi vam trobar ¿ la via la vam obrir nosaltres?

- Si ens arriben a empaitar el Mossos ¿ ens podrien multar ?

- Si decideixen que si que ens poden multar ¿ La multa l’hauríem de pagar al 2018 o al 2021?

Prego que si hi ha algun entès en això de la teoria de la relativitat que si us plau que ens en faci cinc cèntims i si de pas , ja que hi som ficats i si se sent prou generós per comptes de fer-nos en sols cinc merdes de cèntims li vol fotre estarrossada a la cartera per pagar-nos els berenar , dons també.

LA VIA

Com ja sabreu lo SALLA es un prolífic obridor , el resultat del que obre va una mica en consonància amb el  que aquell dia li surt del pebrots , es per això que podreu trobar vies seues amb uns nivells de compromís ( cagalera) ben diferenciats.

A aquesta , aquell dia es devia llevar flamenc i garrepa , apretada i poques assegurances fixes.

Tot el tall us el menjareu al primer llarg , 40 metres ben drets  sobre roca prou bona amb un únic parabolt i no precisament al lloc mes compromès , es mantigudet sobre el V+ amb un tramet per a nosaltres de 6a abans d’arribar a l'unic bolt.

Tot i que es pot equipar suficientment us farà treballar-lo i us demanarà alguns cops de gas per a enfrontar els passos claus amb la peça per sota del peus o mes per sota .

Bon llarg , bonic d’ascalada de continuïtat i concentració.

Lo segon 30m. ja es mes de tràmit IV+ amb un petit tram de V+  de roca a controlar a rogles.

Lo tercer 55m.  , es el mes equipat , preciós als primer metres , després ja s’aplana i amb III+ fins al cim.

Si us agrada això que anomenen TRAD CLEAN els que volen parlar fi , serà un bon destí.

AU GENT FEU BONDAT I ASCALEU TOT EL COM I EL QUE US VINGUI DE GUST.

ARRENCA AL COSTAT DE LA PELL DE SERP

DESPRES DEL TRAM 6a

LLARG ENTRETINGUT

SEGON

LA ROCA AQUI A CONTROLAR

LO TRAM GUAPO DEL TERCER

RESSENYA PROPOSADA PEL SALLA

RESSENYA CAL GALL , VESSSS....

LA FOTOCOLLACIM 2018

LO XIST

DE CULLITA PROPIA 

Control mental, 6a+ (125 m). Pala dels Pelats. Mont-roig

La ben coneguda frase: "Si quieres llegar a viejo, haz vías de Marmolejo", pertany a una generació. De cara a les noves generacions, entre les quals, evidentment, no ens hi ubiquem, els hi direm: "Si vols fer vies del Salla, millor deixa-les per a la canalla". I vet aquí, dos clars exemples de la mecànica aperturista d'en Víctor Sans: poques assegurances fixes (o cap) sols quan calen, trams obligats, excel·lent neteja i concentració.

El conclau avui és nombrós: Ioli, Ester i Pepe se n'aniran a "On hi entra, hi cap"; Jesús, Òscar i jo a "Control mental". Aquesta té un primer llarg que honora el seu nom. Sortida monodigital del primer bolt, dura, flanqueig curiós, protegir fissura i contraflanqueig a buscar una placa neta  fins un pont de roca matojero que et retorna a la vida. Continua difícil fins al següent bolt, però aquí ja li tens el peu al coll, tot i seguir difícil fins a reunió. Al segon surt Jesús amb una arranc complicat, posant  a prova la reunió després d'un vol llarg en arrencar un canto i el tòtem que evitava el factor 2. Hi torna i ho gestiona de luxe. Després de la sortida la cosa va més senzilla, però amb compte, estrany de protegir i no hi ha res. El tercer té uns primers metres de fissura excepcionals on s'hi pot posar de tot, i després ja, trepada senzilla.  

Hem estat una bona estona ja que la qüestió requeria feina. Els col·legues també s'ho han treballat, però això us ho comptaran ells.

Material: tascons, àliens, tòtems i Cams del #0.5 al #3

 

Ressenya Cal Gall

 

L1 al primer bolt

L1

L1

 Jesús a l'L2

L3

Fotocim

Lo Xist  

Ja podeu votar per l'uniforme oficial Gall21

 

TOPE CLASIC V+ Ae 275 m.-CAP DEL RAS-AGER

 

Com que ja no es pot sortir a entrenar si no tens tota la paperassa al dia , dons no hem sortit.

Aquestes fotos son de fa 25 anys d’un dia que la vam fer i encara les tenia en diapositives guardades al caixo dels mals endreços.

Després d’una bona feinada de grapejar-les i digitalitzar-les he anat recordant com era la via.

Una bona via sobre bona roca amb un bon equipament , el que es fa estrany es que sent la feta de fa 25 anys ja estigues equipada amb parapors , be llavors ja teníem gent avançada al seu temps.

No us escalfaré mes la closca per que de ben segur tots ja l’haureu fet i si no cerqueu per la xarxa que en va plena .

Com que ja no podrem ascalar mai mes regirarem  els calaixos a veure que hi trobem.

Records a tots els encausats per les protestes de manca de llibertat d'expressió , vosaltres si que feu grau collons.

AU BONA PANDEMIA A TOT HOM.

                                                                        BONA ROCA

AL SEGON TAMBE

                                                       AQUI EN TENIA UNS TRENTA 

                                                   LA IOLI SOBRE ELS QUINZE O AIXI

                                          LO CESAR ACAVAT D'ARRIBAR DE LA MILI

                                              AMB LA LLICENCIA ENCARA LLUENTA

 EN AQUELLS TEMPS ENCARA NO TENIEM CANVI CLIMATIC I LO SOL ERA MES SUAU

                                                           ROCA DE LA BONA TAMBE

HE FET UNA MICA DE FOTOCHOP PER QUE SIGO MES REAL

RESSENYA MANGADA A INTERNET

NO ELS HI DIGUEU , NO FOS QUE....

LO XIST

Ei Wachapei!! (ED, 6b+ ob, 230 m), Tossal de l'Obaga de la Font, Peramola

No era la nostra intenció posar-nos-hi; de fet, anàvem a per la "Ni contingo ni sin ti", però l'Ari avui ens fa l'avió, se'ns apunta lo Suka, i ell ja la té. De manera, que amb l'alegria que caracteritza aquesta joventut escollim aquesta alternativa: sols dues entrades a internet de Parce i Pastes (que la van fer junts), sembla que bona i dura, segell Blanco, i ja tenim el percal muntat.  

La via és entre dura i molt dura, tot i que es pot escalar sense acerdar massa tret de l'L4. Com vaig amb dos manolos, els hi deixo els llargs superiors. Me n'encarrego del primer, molt fàcil, i un segon 6a (que no ho és ni de broma) amb alguna assegurança a pastar fangs. Ja veiem com serà la resta. A patir. Surt Vic a l'L3, sostre de 6b amb molta ganda, però passos llargs, i continua per l'L4, "crux" de la via, amb un tram de (7a? em pixo de riure) on s'ha de tibar, i molt,  entre A0s. Per arrodonir el llarg, arribada a role obligada (6b) amb aire. Acaba Suka amb un L5 molt sostingut i dur, molt llarg, compte amb el fregament, i finalment, un L6 amb placa de  6a boníssima, sortida de placa molt fina (6b+, però ben assegurada) i arribada a role fàcil i llastimosa. Potser el primer i darrer llargs són els únics en què han encertat el grau.  

Enorme via, molt bona, però aneu amb el 6b molt sobrat. Hem estat 5 hores per fer-la, però compteu amb una aproximació de 1 hora i mitja, i una retirada de 2 hores si ho feu a peu. Hem passat de rapelar. Aquí teniu el track de baixada que també us servirà per aproximar. (https://drive.google.com/file/d/16MX3DTr41lx-FmmOiFPJ2ypq7brlndtL/view?usp=sharing)

Material: àliens, tòtems  (fins el roig), 15 cintes, un strep.

 

Resse d'en Parce

Itinerari: més o menys

 

Arribant a peu de via

L2

Vic al sostre de l'L3

L3

Vic al percal de l'L4...

... i Suka gaudint del percal

Suka a l'L5

Jo de relax i ensenyant garró

Suka a l'L6

Fotocim

Lo Xist  (cuanto cabrón)