Le cinquième élément, 6c (6b ob), 125 m, Muraille de Cap de Long (Neouvielle)

Fugim de la calor, un cap de setmana que no en fa (llestos nosaltres), i pugem cap a la zona de Cap de Long. Rocio, Codi i Ioli ens han preparat un campament de luxe, i ens aprofitem de la seva hospitalitat. 
La muralla de Cap de Long és un excel·lent mur granític, a 5 minuts del cotxe, i possibilitats de fer esportiva (cosa que més li agrada a Pepe) i un bon grapat de vies bastant equipades d'un centenar de metres.

El primer dia provem la bona adherència i la solidesa d'aquest granet fent una mica d'esportiva. També comprovem que aquí, el grau, és francès. O sigui, collat. 

Emili ens recomana les dues millors al seu parer: aquesta i "Cabaret sauvage". Intentem fugir de la típica adherència que no controlem gens i anem per propostes més atlètiques. 

"Le cinquième élément" és una via fantàstica. Molt variada, roca excel·lent i equipada, tot i que hem posat àliens i tòtems (tots) evitant excursions. Tots els llargs són bons però destacaríem una fissura increïble a l'L2, amb un arranc que ens costa 3 intents fins que veiem que el sostre es pot resoldre amb un bon 6c per la placa dreta. La fissura restant és d'aguantar, pocs peus, però al·lucinant.  El mur taronja final de l'L4 també és boníssim: bastanta presa, però vertical i sostingut. 

Mentre les companyes enllesteixen la via del costat "L'insoutenible légèreté de l'être", baixem en dos ràpids ràpels. La idea era fer alguna més, però després de 3 horetes de tibar-li ens atrauen més les birres que posar-nos a l'ombra. Ja hi tornarem: el lloc s'ho mereix.

Material: tot i estar equipada, un joc d'àliens i tòtems us poden anar molt bé.

 

Ubicació

 

Ressenya Cal Gall. A la web de Luichy  trobareu més topos

Pepe a l'L1

Difícil L2

L3

L4

Codi a la via del costat: "La insostenible lleugeresa de l'ésser"

Fotocim

Campament gitano

Lo Xist

 

Dues o tres cordades a tota la muralla de Cap de Long, i mentrestant, el pas de Mahoma està així

 

Arran de gespa, 6b+ (105 m). Paret dels Heretges, Camarasa

Bona part de les vies de Montse i Emili tenen noms que reflecteixen una certa espiritualitat perversa. Sense anar més lluny, aquí a Camarasa tenim: "Más de dos veces es vicio", "Lo important és participar", "Escalar relaxa molt", "Que bé que em vas", "Pas per le cul", "Gustos de ric amb butxaca de pobre", "Cada cop més tiesa",  ...
"Arran de gespa" segueix la tònica, ja que no és una expressió que prenen de l'horticultura, precisament. Tampoc entrarem en detalls. Així, ningú s'ofèn. 

La via en qüestió és bona, i no la fan excel·lent un parell de trams de corda fixa que trenquen la continuïtat i que són tràmit obligat per poder enllaçar bons panys de paret. Equipament just per no prendre mal i poder gaudir. Grau obligat cap al 6a, on potser, el primer llarg és el que requereix més atenció per la roca i per tenir menys protecció.

Tot i estar equipada per rapelar, millor baixar a peu.

Material: aliens (blau i semàfor), tòtems (fins al roig)

 

Ressenya Cal Gall

 

L1

Codi arribant a l'R2

Inici de l'L3

Final de l'L3

Jesús i Laura al Sabardo

Fotocim

Lo Xist

 

 

EL MON ESTÀ CANVIANT...LO GALL A MORT!!

El mon va canviant i no hi podem fer res

Nosaltres també canviem però cap a malament

Y encara que no us fem el pes

Sigo el que sigo però , ascalarem

 

Fins ara érem uns amants de lo clàssic

Y renegàvem fort de la modernor

Ara poc a poc  tirem mes cap a lo bàsic

Y comencem a fer pudor

 

Tot ven clar s’ha de dir

lo friki no es ascalar!!

i encara que ens foteu a parir

de parer no ens fareu canviar

 

Pot ser serà la calor

Pot ser serà l’edat

però ara practiquem mes  la modernor

hi de moment  ho fem d’amagat

 

Serà per la vergonya

O serà per l’orgull

Però cal pagar penyora

Si ens voleu ficar lo dit a l’ull

 

Lo friki es molt mes amable

I  fa patir menys  estres

Es per això es que al nostre poble

Està molt mes estes

 

Nosaltres per fer pinya

Rapit ens hi em apuntat

Ara ens  trobareu amb tota la penya

Fent d’ascalador escagassat

 

No reneguem de la veritable ascalada

Però ara la por ja forma part de l’existència

I tot i que era una dèria estimada

Ja anem de camí a la residencia

 

No patiu per nosaltres

No tenim gaires manies

Ens la sua el que diguin els altres

Però ja se’ns han acabat aquells formosos dies

IMATGE DEL DELICTE

LO XIST