dimarts, 28 de gener de 2014

MONTROIG - PARET DE L'EXTREM - VIA "LA LARA" 150 m V+/Ae (6b). 25-01-2014



Ressenya cortesia dels Kutrescaladors (Gràcies)

"Renovar-se o morir" diuen...., tot i això, lo gall de ponent és au clàssica, nostàlgica, rústica; és per això que lo Miguel Angel i lo Jaume van anar a l'Extrem per anar a fer "La Lara" abans que quedi reequipada, i que el sabor dels spits i burils arrobellats no quedi en l'oblit. Ahhhhhh.....No hi ha res com fer Ae de cordinos putrefactes i d'escalar navegant en busca de pitons totalment mimemitzats en el color roig-ataronjat del Montroig. En comptes de "donde estarà mi carro.... cal escalar canturrejant "donde estará en piton....donde estará el buril...." .

La via Lara, és....la via Lara. Vam estar ben sols, només molestats per una bandada de buitres. (Ara resulta que tota la punyetera vida s'ha dit buitre per aquestes terres però resulta que ara es diu voltor ¿??¿¿??).
Lo M. Ángel estava en ple esperó i uns buitres van passar a un parell de metres (sí sí, un parell de metres de lo seu posadero i al girar l'esperó van topar-se de cop amb lo Miguel Angel. Coño!! quin susto...

Ara, La Lara ja té el passamà canviat i nou. La travessia del llarg 0 ja no fa tant yuyu. Lo llarg 1 està igual, amb un Ae de la època. Llarg 2 travessia guapa i fassilonga amb ambientillo, llarg 3 molt guapo en busca de pitons i burils; llarg 4: más de lo mateix, i llarg 5 de roca boníssima per a probar fort en lliure....

La única putada va ser que després de gaudir com galls en galliner nou, vam arribar a un refugi del Buho infestat de caçadors, que sembla ser que no ens van fotre cap tret perquè fèien caça major. Tiraven al jabalí, i van deixar de banda al gall i al faisà.

Bé, aixó és tot. Aneu al Montroig, que dóna molt joc.... i recordeu, mengeu fruites i verdures, que "de lo que se come se cria...."

Lo Miguel A. al llarg 1

Asserdos en lo L1


L2; lo Miguel A. concentrat...

L2; quartillo

L3. Placa, diedre, fissures....
Lo Jaume desmontant lo llarg 3

L4. Lo Miguel A. desmontant-lo.

Lo Jaume al L4

L5. Lo Miguel A. retallant lo cel blau.
L5. Lo Jaume apretant...
Lo pla de Lleida des de lo cim de l'Extrem; fent país.
_________________________________________________
FOTOCIM
LO XIST:
I RECORDEU AMICS, MENGEU FRUITA I VERDURA, QUE AL FINAL TINDREU CARA DE......





dimecres, 22 de gener de 2014

12 gener 2014 - MONT-ROIG - Pala dels Pelats - "LA PELL DE SERP" 150 m. 6a R2. 1a absoluta i 1a repetició


Us pensàveu que us hauríeu lliurat del "Juanill", aquell gall talibà de l'autoprotecció. Dons NO, no en té prou d'entabanar altres galls per a les seves "fetxories"si no que va convèncer a la seva pròpia esposa per a que l'ajudes a obrir una nova via allí on faltava!. Val a dir que l'Anna es va deixar seduir de seguida ja que també li va l'aventura i és de les que s'apunten a un bombardeig, així que aquest matrimoni amb antecedents "penals" (ja van obrir la "Miqueluchi" a la Pala Alta en quatre horetes quan eren més jovenets...) van aprofitar la ressaca post nadalenca per obrir un nou traçat, d'estil tradicional i classicot, on els hagi a una de les últimes línies lògiques de la Pala dels Pelats (lloc ben poc concorregut per cert).

El que segueix es una crònica i reportatge de la 1ª absoluta i una posterior 1ª repetició.


Obrint el 1er llarg. Ai! anima de canti, que encara et faràs un embolic amb el martell...



Arribant a R1


La nena desmuntant el 1er llarg


Aquí on els veieu porten casats mes de 20 anys i tenen 4 pollets. Vols dir que no estan una mica tocats del bolet de fotre's en aquests "fregaos"?


Semble que no l'importi gaire el friend al més pur estil "Pelut Fisher Towers" que reforça la R1 que consta d'un espit i un pitó.


Bé, el segon llarg s'enceta en el més pur estil heretge, 2 passets d'A1, de fet algunes de les preses que si veuen ja no hi són ja que eren de quita i pon i en aquestes condicions lo d'obrir en lliure queda per a ments més agossarades que la del Juanill.


La R1 vista des d'un repòs del 2on llarg


Obrint el 3er llarg una setmana després. L'anterior lo ruc del Juanill s'havia deixat els espits a casa i quan va ser hora de muntar R2 li van agafar tots els tremolins del mon...


Desmuntant el 3er llarg i carregant la motxila...


R3, la creativitat al poder


Obrint R4, aquí el Juanill ja havia entrat en "mode big wall" i va ficar la directa


La nena també tenia ganes d'obrir algun llarg i no es va voler ni treure la motxila! per obrir el que quedava... Ai! criatura


Mireu quina cara de contenta ella i la seva motxila!


Fotocim. 1a absoluta!


Arribant al cotxe amb la llum de la lluna.

Tot ha anat molt bé però els galls pregunten... i tenen fal·lera per repetir les vies que obren altres galls així que al cap d'un dies santornemi 2a absoluta o 1a repetició i el que és més important alliberació dels passos d'A1 del segon llarg. Ara us ho contem.


Aquest dos també tenen antecedents "penals" (lo Juanill, com veieu, és reincident... i lo Pepe "ni té cuento"... recordeu "Lo gall Pelat"?  "pues eso")


Encetan el 1er llarg, un dia boirós



Si aquest dos escalen qui coi fa la foto?...


... ja deia jo que faltava algú...


... el Merto també s'apuntat!.


L'hora de la veritat, ara toca alliberar l'A1 i aquest és el "manolo" que ho farà.


Merto immortalitza el moment amb aquestes instantànies malgrat els comentaris del Juanill que li diu que ha d'estar més per la corda (aquest Juanill... una mica "cascarrabies") 


2on llarg


A veure com va això?


Pues sí que surt en lliure, sí


En Merto en "pleno fregao"


Inici del 3er llarg


ambient alpí amb pedregada inclosa


El 4art llarg és un canvi de reunió basicament


El 5é llarg va fer patir un xic al Pepe per les humitats...


Darrer llarg, això s'acabat

LO XIST:


video











































diumenge, 12 de gener de 2014

11 GENER 2014-ST. LLORENÇ MONTGAI-Paret de la Formiguera-"HOTEL GOLONDRINA" 65 m. V+/A2

 

Va ser quan acabavem d'obrir la via "las cabras locas" quan lo Juan, cascant lo habitual me va dir:  "-oye, acompañame a ese techo, que tengo ahí una linea que la persigo des de hace más de 20 años..." 
Al primer moment, al veure la putrefacció d'aquell sostre vaig pensar que, com sempre, se li havia anat l'olla. Però no! vès per on, al cap de poc ja me va enganyar i ja estava penjant-me d'ungles, friends i pitonant envoltat d'orenetes....

El fet d'emparrar-se per aquell sostre no sé si voldrà dir que tot gall, de tant en tant, vol tenir una aventureta, embolicant-se amb alguna altra espècie (voladora o no...) tal i com diu lo xist que avui ens acompanya al final d'aquesta piada. Va se impossible xixar-se cap oreneta. Revolotejaven al meu cantó i me les mirava amb certa enveja. Lo gall, espècie no voladora (excepte si salta un friend....) i en franc perill d'extinció, sempre està desitjant perpetuar l'espècie....

La via en si?..us agradarà. Un primer llarg on cal abandonar la via esportiva a la sisena xapa i flanquejar a tope cap a la fisura plena de cagades... us farà pendular de valent de friend a friend y tiro porque me toca. Lo llarg 2 és asserable 100% (que tal i com cacarejava lo mestre Sergi, els Asserdos són amb alevosia i premeditació, fins que algun manolo ho alliberi... i lo tercer llarg és per gaudir altre cop de l'escalada com cal amb un festival de cantos.

Lo Jaume ballant de friend a friend al L1

Lo Jaume, L1

L1, tibant d'ungla

L1

Lo Juan recollint lo L1

Lo mateix

Lo Juan........ és...... ell mateix....

Lo Juan a lo L3

Ràpel dels bons
La paret de La Formiguera,...on encara s'hi pot furgar....

FOTO CIM:





Bé doncs, ahí queda eso, no ha estat possible lo coit entre oreneta i galldeponent. Haurem de continuar furgant aquí i allà, ja que La Formiguera, encara dóna molt joc........
LO XIST (que tantes vegades sol passar.......)