dilluns, 1 de setembre del 2025

BAR I MUNTANYA 100m. 6a+ (obligat)-KUESTELON LA FRANCE-CAMARASA

 

De tots els plaers que ens pot oferir la vida , un dels mes agraïts es poder retrobar-te amb la gent que estimes de tot cor per a fer el que mes t’agrada.

La bellesa total es present en aquets moments on l’amistat i la companyonia omplen qualsevol cor de la joia de viure.

El compartir , tots plegats amb la teva gent , moments de natura i esport sense cap mes objectiu que gaudir del tot el que suposen aquests insignificants però grandiosos a l’hora  retalls de la vida , no pot tenir mai cap preu material imaginable.

El saber trobar el moviment adequat , amb el seu gest suau , sempre resseguint una seqüència que et permetrà avançar lliurement per l’etèria verticalitat que t’ofereix la mare roca , i tot això amanit amb les paraules d’ànim i fidel suport de les ànimes bessones que t’acompanyen , no es altra cosa que viure plenament.

Si ames , l’univers et regala l’oportunitat de recórrer un nou camí mai fins ara descobert , on les teves passes trepitjaran terra nova i racons verges , preparats per a regalar-te uns moments de salvatge tranquil·litat guaridora , tindràs garantides les màximes sensacions dins del teu cor.

No se.... volia fer canvis i obrir horitzons tot mirant de copiar altres formats....però....no n’estic prou segur que aquet estil s’hi a digui pel nostre blog , no se.... si voleu opineu i farem el que ens roti.

LA VIA.

Tot comentant l’obra de la Montse i l’Emili , ens fem una pregunta un pel obligada ¿ algú a part de nosaltres repetirà aquest reguitzell de noves vies de Camarasa?.

També us direm que segurament en sabem la resposta , tot i que sigui dit que tant a ells com a nosaltres no ens treurà la son aquest fet , o gaudim a l’ombra i de KM 0.

Com que la zona ja està una mica trilladeta ara el que queda es sols anar mirant de com empalmar llargs que es dibuixen escampats per la paret , el que ve a dir que queden vies intermitents , panys ben bons enllaçats per obligats rostollets de tràmit.

Al mateix temps que es anar ocupant-l’hi el possible lloc a noves futures vies d’aquestes mes modernes que comporten la massificació allà on apareixen , tal com son les vies d’aquesta parella moriran d’èxit , però del que ajuda a la conservació del territori.

No us en explicaré gran cosa per que com que no hi anireu no cal perdre hi lo temps.

AU BONA TORNADA DE VAGANÇES.


ARRENCADA


SEGON


MES SEGON


AL 6A+ OBLIGAT DEL TERCER


FOTOCIM 


MAGNIFICA RESSENYA ORIGINAL


RESSENYA CAL POLLOT

VISTA GENERAL

LO XIST




 

divendres, 8 d’agost del 2025

Ozymandias, 6b+ (95 m), Narieda Oest

Resulta que bona part del corral ha fet aquesta via i no tenen els sants collons de piular-la. Doncs us poso en antecedents.

Ozymandias és el nom que els grecs clàssics atorguen al faraó Ramsés II. El poeta romàntic anglès, Shelley en fa un sonet, on reprodueix l’escrit que figura al peu de l’estàtua del faraó que trobem al Museu Britànic. En aquest sonet, es glossa la decadència de les fites assolides sota els designis d’un destí únic i dogmàtic. Ens arriba a dir: que tot acabarà com l’arena del desert, la mateixa arena que un cop va contemplar la magnificència de l’obra del faraó. Més recentment, la gran sèrie «Breaking Bad» titula un dels seus capítols «Ozymandias», on en Walter White, l’inefable Heisenberg, ens diu que res és immortal i que la mort ens arribarà a tots.

Potser, tot plegat, no és casualitat. Fa uns pocs anys apareix el concepte «love climbing». És una tendència que arriba per quedar-s’hi, i sembla fruit d’una generació d’escaladors, que ens fem grans, i no vol deixar d’escalar i obrir itineraris. Fent conya en podríem dir «gerontoescalada». I clar, la polèmica està servida. Ho hem vist a Panticosa, ho veiem a Narieda i ho continuarem veient a altres llocs.

Històries i polèmiques a part, i considerant que aquest tipus d’escalada us pot agradar o no, sí que voldria dir un parell de coses sobre la via a banda del seu sobreequipament en les seccions més difícils: la línia és bonica, ben trobada; la roca és collonuda i un bon sanejament no deixa res a l’atzar; i abstraient-te del compromís 0, gaudeixes escalant.

Esmentar que els dos darrers llargs tenen més de 30 m (posem-hi 35), que el grau en lliure està ben posat i que en dos ràpels sou a terra si pareu a l'R1 de la «Lineas de Nazca». Aprofitem que no hem trobat cap ressenya on s’indiqui el grau en lliure de l'L2 de la «Lineas de Nazca» i ho provem: quedaria un 6b+/c.

Ens veiem aviat al geriàtric.

 

Ressenya original

 
L1. El 6b no està al sostret, sinó després

Codi a l'L2

L3

L2 de la "Lineas de Nazca"

Fotocim


Lo Xist

 


 

dimecres, 6 d’agost del 2025

Terra de savines, 6b/Ae (85 m), Paret de Sant Isidre, Senterada

Abans d'arribar a Senterada des de la Pobla, on és la represa, a l'altre costat del riu Flamicell teniu la Paret de Sant Isidre. Zona d'esportiva dura, amb unes poques vies de 3/4 llargs (dures també). Escollim la més adient a la nostra artrosi. Resultarà una via equipada amb spits, bastant vella, per tant, on les bagues de les reunions i els ponts pocs de roca millor no mirar-se'ls. 

La vegetació és abundant i punxenca a collons. Sort que l'Emili porta les tisores i anem esporgant a mesura que escalem. Si no és així, no hi ha manera de fer alguns passos. 

La via no és dolenta. La roca és molt bona, però l'excursió botànica la desllueix. Ara us la trobareu bastant més neta. És clar, fins a l'any vinent.   

Millor entreu per alguna via d'esportiva, podeu escollir. Nosaltres ho fem per la més barata. La placa del 6b/Ae la provem en lliure, però ni per passiva ni per activa. Ens cal un parell d'A0s. Llàstima perquè movent els spits una mica a dreta i esquerra seria més factible. 

L'aproximació és molt ràpida i evident. La baixada a peu també. Teniu ombra fins al migdia

 

Material: tòtems. Si canvieu el taronja pel Cam#3 us anirà millor a la fissura del L3.  

 

Ressenya Cal Gall

Entrant per la Tasconets (6a+ ben ajustat)

Montse i Emili enllestint l'L1

Emili iniciant l'L2. Empalmarà amb l'L3

L4


Foto finish i cap al riu

dimarts, 5 d’agost del 2025

RUCADES DE CAL GALL

No fa gaire , o pot ser si , algú ens va preguntar quin tipus de vies eren les mes sol·licitades al nostre blog , jo tot amable i fent-me l’educat li vai dir que ho miraria.....i guaita tu , fins avui. 

D’això ja no se si en fa un mes o un any... i avui hi he caigut , us penjarem això que ara en diuen el “ TOP TEN” , que vol vindre a dir mes o menys que si vas en cotxe i topes ja la tens.

 A una ùltima cosa .

L’altre dia al bar , tot parlant d’ascalada , vam sentir en una conversa que un ascalador vindria un dia d’aquestos a Camarsa , per que mai havia ascalat en roca......un ascalador que mai ha tocat
la roca?? Hem de reconèixer que ja som d’un altre mon.



LO XIST








diumenge, 27 de juliol del 2025

Le cinquième élément, 6c (6b ob), 125 m, Muraille de Cap de Long (Neouvielle)

Fugim de la calor, un cap de setmana que no en fa (llestos nosaltres), i pugem cap a la zona de Cap de Long. Rocio, Codi i Ioli ens han preparat un campament de luxe, i ens aprofitem de la seva hospitalitat. 
La muralla de Cap de Long és un excel·lent mur granític, a 5 minuts del cotxe, i possibilitats de fer esportiva (cosa que més li agrada a Pepe) i un bon grapat de vies bastant equipades d'un centenar de metres.

El primer dia provem la bona adherència i la solidesa d'aquest granet fent una mica d'esportiva. També comprovem que aquí, el grau, és francès. O sigui, collat. 

Emili ens recomana les dues millors al seu parer: aquesta i "Cabaret sauvage". Intentem fugir de la típica adherència que no controlem gens i anem per propostes més atlètiques. 

"Le cinquième élément" és una via fantàstica. Molt variada, roca excel·lent i equipada, tot i que hem posat àliens i tòtems (tots) evitant excursions. Tots els llargs són bons però destacaríem una fissura increïble a l'L2, amb un arranc que ens costa 3 intents fins que veiem que el sostre es pot resoldre amb un bon 6c per la placa dreta. La fissura restant és d'aguantar, pocs peus, però al·lucinant.  El mur taronja final de l'L4 també és boníssim: bastanta presa, però vertical i sostingut. 

Mentre les companyes enllesteixen la via del costat "L'insoutenible légèreté de l'être", baixem en dos ràpids ràpels. La idea era fer alguna més, però després de 3 horetes de tibar-li ens atrauen més les birres que posar-nos a l'ombra. Ja hi tornarem: el lloc s'ho mereix.

Material: tot i estar equipada, un joc d'àliens i tòtems us poden anar molt bé.

 

Ubicació

 
Ressenya Cal Gall. A la web de Luichy  trobareu més topos


Pepe a l'L1

Difícil L2

L3

L4

Codi a la via del costat: "La insostenible lleugeresa de l'ésser"

Fotocim

Campament gitano

Lo Xist

 

Dues o tres cordades a tota la muralla de Cap de Long, i mentrestant, el pas de Mahoma està així