Bones canalla , donat que fa dies que plou i que per això no anem penjat massa cosa a bloc , per
tal d’omplir el forat i mantenir-vos distrets us en explicaré una de quant érem
jovenets.
En aquell temps ja ascalàvem , però la joventut i els seus neguits
ens marcava lo pas i ho anàvem alternat també amb anar de festa per mirar de trobar la parella adequada per a montar
una família.....be , bo , ben be no era així però si que es pot dir que miraven
de trobar parella.
En aquell temps de calers no anàvem massa galdosos i ens
calia fer anar la imaginació per tal de poder fer festa.
Jo era un noi de torre a les afores de Lleida , torre a
tocar d’un barri una mica especial , allí s’hi barrejava una mica de tot , des de gent
mes de camp que un tarròs fins a noiets que tiraven mes aviat cap a la delinqüència
com a disciplina de vida.
Era per això que t’acabaves ajuntant amb un ampli ventall d’espècies
d’humans , t’hi avies criat i tampoc tenies massa manies ni criteri.
Lo cas es que un dissabte qualsevol al bar del Bep , on mes
o menys hi feia cap tot hom , ens vam ajuntar quatre amb les butxaques buides ,
ganes de festa i sense massa expectatives.
Es el aquell moment que al bar entra una bona anima , lo
camell del barri , ens veure’ns avurrits es va entendrí i en un rampell de bona
fe ens va regalar un petit paperet d’un bonic color acompanyat d’un consell així
com de germà gran.
-“Eto su lo metei entre cuatro , no sai gilipoya que eto e
mu fuerte”
Nosaltres com a bons minyons decidim que li farem cas i no serem uns “gilipoyas” .
Metre estem tots
pensant com collons ho farem , donat que allò es molt petit com per a poder
fer-ne quatre parts , es quant s’alça lo Rosendo amb els ulls llampant i diu tot eufòric.
-Collons , aquet cap de setmana els pares no hi son i la
padrina avui tampoc , anem a la torre agafem la botella de ratafia de
la padrina , el fotem a dins i ens agafem un bon gat psicodèlic.
Tots hi vam ser d’acord al moment , ens hi en hi anem i fem totes
les preparatòries , metres calia esperar una mica després de sacsar-la una bona
estona preparem unes cadires al porxo
per estar mes ventilats.
Es llavors , que quant ja ho teníem tot amanit que lo Rosendo
treu les copetes de vidre de la padrina
i ens serveis un primer rajolinet poruc a cadascú per tal de ser prudents ja
que per a nosaltres allò es nou i no li coneixem els efectes , que inesperadament arriba la padrina amb el
seu gat sota el braç.
-Guaita quin goig , si tinc la casa plena de jovenalla , fiqueu-me’n a mi també un glopet , oi al gat tambe una micona que prou que li agrada.
Ella que era una dona forta de tros i tenia per la ma això de
la ratafia , que en un tres i no res se’n va fotre quatre de glopets...
Ara us deixo que parleu de les vostres coses i jo me’n vai a l’hort que tinc que entrecavar els
enciams...
L’hort era a tocar del porxo i els cavallons perpendiculars
a la nostra vista....
Al cap d’una estona tot allò va fer efecte i entre l’alcohol de la ratafia , lo paperet dels collons i la imatge de la padrina cantant a xiscles havaneres intentat entrecavar els
enciams amb lo gat encaragolat entre les cames mentre escoltàvem a l’altre Rosendo , lo music , a tot drap , que es que vam
passar una tarde nit memorable.
Sort en vam tenir que la padrina del Rosendo , lo nostre ,
era molt bona dona i mai mai en va parlar d’aquella tarde , no va dir mai res i de ruca no en era gens ni mica , des d'aquella tarde quant ens veia sols feia una rialla així com de complicitat i prou.
LO XIST
