Aquesta la portàvem encetada amb l'Ari des del maig de l'any passat i ens vàrem baixar del llarg "crux" per un fred del carall. Avui li faig el salt i m'emporto un parell de manolos, Ioli i Òscar, no fos cas... i ens trobem amb tot el contrari: una calor del cagar-s'hi.
La via no ens ha acabat de fer el pes; segurament perquè no escalem prou i hem passat més temps penjats com a pernils que escalant. L1 fàcil, però de "morro" amb 5 spits que Ioli empalma amb un L2 amb arribada a "role" potent. Segueix Òscar per un L3 difícil, on comencem els A1 que ja no deixarem fins el final. L4 dur d'inici, malgrat l'A0 obligat i que acaba en una placa molt bona. Potser el millor llarg de la via. Seguim pel diedre d'on vàrem baixar el primer cop: arranc expo, segueix difícil, sense peus i sortida escapolint el sostre per l'esquerra amb roca variable -sort que "Els Caracoles" han restaurat un parell de pitons desapareguts-. Aquesta variabilitat del rocam no ens ha abandonat durant tota la via. I empitjora en els trams superiors. Acabat el diedre, travessem la feixa per on ens surti dels ous i anem a buscar els dos llargs finals. Trobar-los és un poema. M'hi enfilo, busco un clau que hi ha de ser, no el trobo, m'emmerdo i decideixo baixar-me i retirar. Però un bloc se me'n va dels peus i m'envia 5 o 6 metres avall i em para un tòtem. Tenia la lliçó ben apresa: Tot i que sigui fàcil, quan es pugui protegir, protegeix. M'ha salvat el coll.
Material: micros, àliens, tòtems i Cam#3 (que ens hem deixat al cotxe, ehhh Ioli?)
 |
Ubicació (més o menys)
|
 |
Ressenya Cal Gall
|
 |
Ari a l'L1
|
 |
Ioli empalmant L1 i L2
|
 |
Òscar a l'L3
|
 |
I seguint a l'L4
|
 |
Inici de l'L5 un pèl "expo"
|
 |
Ari al diedre de l'L5
|
 |
Fotocim-guerxina (que te chupe qué?)
|
Lo Xist
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada