dijous, 3 de febrer del 2022

Marta Barrachina, 6b+/A1 (130 m i pico), Paret de l'Embut, Montsec d'Ares

Aquesta la portàvem encetada amb l'Ari des del maig de l'any passat i ens vàrem baixar del llarg "crux" per un fred del carall. Avui li faig el salt i m'emporto un parell de manolos, Ioli i Òscar, no fos cas... i ens trobem amb tot el contrari: una calor del cagar-s'hi.

La via no ens ha acabat de fer el pes; segurament perquè no escalem prou i hem passat més temps penjats com a pernils que escalant. L1 fàcil, però de "morro" amb 5 spits que Ioli empalma amb un L2 amb arribada a "role" potent. Segueix Òscar per un L3 difícil, on comencem els A1 que ja no deixarem fins el final. L4 dur d'inici, malgrat l'A0 obligat i que acaba en una placa molt bona. Potser el millor llarg de la via. Seguim pel diedre d'on  vàrem baixar el primer cop: arranc expo, segueix difícil, sense peus i sortida escapolint el sostre per l'esquerra amb roca variable -sort que "Els Caracoles" han restaurat un parell de pitons desapareguts-. Aquesta variabilitat del rocam no ens ha abandonat durant tota la via. I empitjora en els trams superiors. Acabat el diedre, travessem la feixa per on ens surti dels ous i anem a buscar els dos llargs finals. Trobar-los és un poema. M'hi enfilo, busco un clau que hi ha de ser, no el trobo, m'emmerdo i decideixo baixar-me i retirar. Però un bloc  se me'n va dels peus i m'envia 5 o 6 metres avall i em para un tòtem. Tenia la lliçó ben apresa: Tot i que sigui fàcil, quan es pugui protegir, protegeix. M'ha salvat el coll.  

Material: micros, àliens, tòtems i Cam#3 (que ens hem deixat al cotxe, ehhh Ioli?)

 

Ubicació (més o menys)

Ressenya Cal Gall

Ari a l'L1


 

Ioli empalmant L1 i L2

Òscar a l'L3

I seguint a l'L4

Inici de l'L5 un pèl "expo"

Ari al diedre de l'L5

Fotocim-guerxina (que te chupe qué?)

 


Lo Xist

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada