Excel·lent via, més del que no pas ens esperàvem. Roca, en general, molt bona, sense cap dificultat extraordinària, però on cal escalar amb cura, ja que a cops, la protecció no és evident.
Destacar l'L2, potser el més complicat, i no pas pel tram de 6b -ben protegit- sinó pel mur de V+ difícil de protegir -Vic l'empalma amb l'L3-. I també l'inici del darrer llarg, sobre diedre desplomat, espectacular i aeri.
L'equipament fix són burins -alguns en estat lamentable- i pitons. La guia del Mont-roig ens diu que es desconeixen els aperturistes, tret del darrer llarg de J. Marmolejo i A. Pifarré (1990).
Com la carretera de Santllo està tallada, fem l'aproximació pel refugi del xut. Cal però, 4x4, ja que la pista de pujada al Coll de Porta està lamentable. La tanca, per cert, està oberta.
Material: Micros, 4 tascons mitjans, àliens, tòtems, Cam#3
 |
Ressenya original?
|
 |
Parce ressenya
|
 |
Cafè al Xut
|
 |
| L1 |
 |
Vic a l'arrancada de l'L2
|
 |
Ari a l'L4...
|
 |
i seguint a l'L5
|
 |
| Fotocim |
Lo Xist
 |
Para a donde te vas a girar?
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada