Ressenya del Joan Asin
Pos sí. El dissabte passat ens vam anar a fer aquesta “fantàstica” via als “Riglillos” de Sant Llorens. Una zona que fa anys ningú hagués donat ni un duro per anar a posar un clau i menys a fotre’l . Peroooooo....... ves per on que la penya anciana es vol revitalitzar i tornar a sentir-se jove i..... Au! Agafa la maquina i a foradar pedres i posar ferros, passar la escombra, esporgar una mica i sobretot, caminar poc per arribar a peu de via. El resultat es que a dia d’avui la Paret del Pont es un “hervidero” de gent que s’enfila pels bolos que hi ha i que de tant en tant algun fa cap al camí (vigileu).
La companyia va estar agradable a mitges : dos xiquetes
boniques i simpàtiques i dos “cabassudos” mal acabats . A mes a mes ja parlen
raro , es fan vells i tornen a la època del “bostoret” . Nois! Que ja sou
grandets!.
La via a mi no m’acaba de convèncer, però... es clar lo que
jo digui no val per a res. Força assegurada amb químics (massa enfonsats alguns
que costa que hi entri el moscata) i parabolts, també hi ha bagues ronyoses que
devien de tenir per casa i que les senyores respectives els hi van fer un ultimàtum:
“Que penses fer amb això? O te ho emportes , o t’ho fotre a la basura”. Tot i
que jo critiqui lo que em sembla, l’assumpte es que sempre hi ha gent ascalant
a la zona, a la penya li agrada la xapa.
Tu si que ets un gran cabassudo i un pollós i un ronyós.
ResponEliminai un mangala
ResponElimina