LO GALL: Lo Gall Petat, 6c (150 m), Pala dels Pelats, Mont-Roig

L'agonia no té límits i, el que els hi ha passat avui a Montse i Emili, no ho havien viscut mai. Encara no havien acabat aquesta nova via -estaven arreglant l'entrada pel sòcol i ja tenien els llargs superiors enllestits- quan amb Pepe decidim entrar pel segon i fer-la.

Això sí, durant el cafè matinal els hi hem demanat permís: suposo que no s'han negat perquè no acabaven d'entendre ben bé fins a on pot arribar la impaciència humana. A cal Gall tenim una manera estranya de mantenir les amistats.

Del primer llarg no us podem dir res; ja el farem quan la repetim. La resta de la via és ben guapa. L2 fàcil, però amb un sostret que s'ha de currar, sense expansions. L3 amb un inici cardíac a causa de la mala roca -o bon fang, com preferiu- et deixa en una travessia atlètica, de bona ganda, i amb roca que aguantarà més del que sembla; tot i això, ben protegit. L4 molt bonic: postural. I un L5 fantàstic.

Material: Joc de tòtems