Primer una mica d’història
realitzada pel nostre departament de recerca.
Aquesta via es mes vella
que l’anar a peu , es de les primeres de la paret la van obrir uns quant nostre
sinyor encara jugava als patacons.
Es de quant per ser
ascalador calia ser valent , un grapat de pitons un martell i amunt que fa
pujada , la màxima sempre era mirar tornar-los tots cap a casa de nou per lo escàs
i lo car del material en aquella època , eren poc solidaris amb els següents
repetidors i si alguna peça hi quedava no era per voluntat era per que la mal
parida no volia sortir.
Per aquet fet amb el
temps ja hi havien uns quants pitons escampats deixats sempre a la força entre llàgrimes
i renecs pels abandonadors.
Arriben nous temps i amb
ells els trepanadors i els parapors , les noves modes aconsellen equipar les
vies clàssiques per tal de poder anar-hi sols amb cintes al mes pur tall de
FRIKI i així es farà amb aquesta i amb unes quantes mes , coincideix amb el
temps de les malles , roba de colors llampants i la meravellosa paraula “EXTREM”.
Això la va portar a ser
una de les mes repetides i conegudes de la paret , cosa que li ha passat
factura a la seva esparrant roca.
Ara les noves modes
aconsellen tornar-la al seu estat original de via d’autoprotecció i amb el permís
dels autors se li treu pràcticament tot , sols queden les reunions i alguna
peça fixa escampada pel traçat.
LA VIA
La veritat es que ens ha
agradat mes que molt , l’hem xalat de valent ,tots tres hem coincidit en aplaudir
la iniciativa de tornar-la al seu estat original o quasi original , ha tornat a
ser un viot de traca , mocador i manola cimera.
Sempre avia estat una
bona i bonica via però ara així mes neta a guanyat un grau i pot ser dos.
Amb un joc complerts de tòtems
, un joc d’aliens i un joquet de tascons petits i mitjans us la podreu amanir
al gust , no us caldrà pitonar gens que ara això del martell ja es cosa de
padrins.
També comentar que aquesta
nova actuació de ben segur la deslliurarà de la seva cantada condemna , uns
quants anys mes al ritme al que era sotmesa l’haguessin espatllat per sempre mes i tornat en via mes
lletja pel fet de que la roca perdés el reconegut tacte aspre de la zona.
La veritat es que es una
bona i bonica via que permet perfectament l’autoprotecció i ara amb el nou estat
us farà gaudir del bo i millor de la paret de l’Os.
Sols queda comentar-vos
que sabent com saben que ara hi hauran cues per repetir-la us caldrà demanar primer
tanda al bar que es on porten les reserves i també us vendran els tiquets , ah...i
si els dieu que veniu de part nostra us faran un 15% de recàrrec , aprofiteu-lo.
Sense comentaris
ResponElimina"Ara les noves modes aconsellen tornar-la al seu estat original de via d’autoprotecció"
ResponEliminaQuina exageració... Com va confirmar el "restaurador" a cap lloc d'aquesta via no hi havia burins, però els parabolts de les reunions, allí han quedat.
Amb tot el meu respecte, tornar-la al seu estat original, no és deixar parabolades les reunions.
Apa, salut !
Bones anònim i ben tornat siguis al nostre blog , ara ja sols cal que signis les teves entrades , crec que el fet de no signar el comentaris pot semblar que et fan vergonya o no n'estàs prou convençut de les teves opinions. En l'escrit fem referencia al seu estat original de "via d'autoprotecció " a continuació parlem de que hi han quedat algunes peces fixes....en cap moment parlem de qua hagi tornat al seu estat original total. Si veus que li cal mes neteja tu mateix a nosaltres ens semblarà be.
ResponEliminaAU I SIGNA QUE NO COSTA RES HOME.
Hey, bones...la ressenya no és del Tonet...la vaig fer jo ja fa molt de temps, Pepito Wit...salut a tots...
ResponEliminaPerdoni vostè la cagada , ara ho arreglo , MERCI.
ResponElimina