Cafè i Ibuprofeno, 6c (35 m) + Baixar és fàcil però pujar costa, 6a+ (35 m), Crestes del Conill (Sud)

Mala meteo, així que no ens allunyem gaire del cotxe. Anem a Crestes Sud on Montse i Emili continuen donant-nos alegries. Just fa un parell de dies que rebo un Wassap  de la Montse amb les noves apertures. És més maja que les pessetes.

Ara ja teniu un bon grapat de vies de tall esportiu però que cal completar amb catxarrets. La treva meteorològica sols ens donarà per fer-ne un parell. "Baixar és fàcil però pujar costa" la trobareu a l'extrem esquerra. La darrera. És ben bona i per escalfar ens fa "apretar" una mica. Com la cosa s'està posant malament anem directament al corral, a tastar la darrera, "Cafè i Ibuprofeno". Guapa també, tot i que potser no tant  com les veïnes, amb  un parell de passos ben durs i fins. 

Ens queden un parell al sector central que allarguen les d'esportiva fins el cim. Ja hi tornarem. Us deixo les ressenyes de totes.

Material: tòtems

Ressenyes originals

Pepe a "Baixar és fàcil..."

.. i l'Ari

Cafè i Ibuprofeno

Lo Xist

Innominata, 6b (150 m), Pilar sin brillo, Mont-roig

Excel·lent via, més del que no pas ens esperàvem. Roca, en general, molt bona, sense cap dificultat extraordinària, però on cal escalar amb cura, ja que a cops, la protecció no és evident.
Destacar l'L2, potser el més complicat, i no pas pel tram de 6b -ben protegit- sinó pel mur de V+ difícil de protegir -Vic l'empalma amb l'L3-.  I també l'inici del darrer llarg, sobre diedre desplomat, espectacular i aeri. 

L'equipament fix són burins -alguns en estat lamentable- i pitons. La guia del Mont-roig ens diu que es desconeixen els aperturistes, tret del darrer llarg de J. Marmolejo i A. Pifarré (1990).

Com la carretera de Santllo està tallada, fem l'aproximació pel refugi del xut. Cal però, 4x4, ja que la pista de pujada al Coll de Porta està lamentable. La tanca, per cert, està oberta.

 

Material: Micros, 4 tascons mitjans, àliens, tòtems, Cam#3

Ressenya original?

Parce ressenya

Cafè al Xut

L1

Vic a l'arrancada de l'L2

Ari a l'L4...

i seguint a l'L5

Fotocim

Lo Xist

Para a donde te vas a girar?

Marta Barrachina, 6b+/A1 (130 m i pico), Paret de l'Embut, Montsec d'Ares

Aquesta la portàvem encetada amb l'Ari des del maig de l'any passat i ens vàrem baixar del llarg "crux" per un fred del carall. Avui li faig el salt i m'emporto un parell de manolos, Ioli i Òscar, no fos cas... i ens trobem amb tot el contrari: una calor del cagar-s'hi.

La via no ens ha acabat de fer el pes; segurament perquè no escalem prou i hem passat més temps penjats com a pernils que escalant. L1 fàcil, però de "morro" amb 5 spits que Ioli empalma amb un L2 amb arribada a "role" potent. Segueix Òscar per un L3 difícil, on comencem els A1 que ja no deixarem fins el final. L4 dur d'inici, malgrat l'A0 obligat i que acaba en una placa molt bona. Potser el millor llarg de la via. Seguim pel diedre d'on  vàrem baixar el primer cop: arranc expo, segueix difícil, sense peus i sortida escapolint el sostre per l'esquerra amb roca variable -sort que "Els Caracoles" han restaurat un parell de pitons desapareguts-. Aquesta variabilitat del rocam no ens ha abandonat durant tota la via. I empitjora en els trams superiors. Acabat el diedre, travessem la feixa per on ens surti dels ous i anem a buscar els dos llargs finals. Trobar-los és un poema. M'hi enfilo, busco un clau que hi ha de ser, no el trobo, m'emmerdo i decideixo baixar-me i retirar. Però un bloc  se me'n va dels peus i m'envia 5 o 6 metres avall i em para un tòtem. Tenia la lliçó ben apresa: Tot i que sigui fàcil, quan es pugui protegir, protegeix. M'ha salvat el coll.  

Material: micros, àliens, tòtems i Cam#3 (que ens hem deixat al cotxe, ehhh Ioli?)

 

Ubicació (més o menys)

Ressenya Cal Gall

Ari a l'L1

 

Ioli empalmant L1 i L2

Òscar a l'L3

I seguint a l'L4

Inici de l'L5 un pèl "expo"

Ari al diedre de l'L5

Fotocim-guerxina (que te chupe qué?)

 

Lo Xist