dijous, 29 de juliol del 2021

Tatrink-Tatrink, V+ (6a ob, 140 m), Paret del Dispensari, Camarasa

Molt de temps feia que no tornàvem per aquesta paret. Entre que gairebé tot està enllestit i que l'accés ja no és tan còmode (ja està bé com està), que ens costa més posar-hi el nas. Cercant què fer i que no tinguem al sarró, ens trobem amb aquesta joieta. L'únic estel de la guia no li fa justícia. Oberta per Massana i Solís al 85, no busqueu graus massa homologats a l'època actual, ni tampoc, moltes assegurances. La roca però, ben bona en general. Ja trobàvem a faltar aquest calcari característic.

L2 marca al crux de la via, amb una sortida de sostre protegida per un spit (que renova un vell burí) i obligada en el 6a actual. Gran part dels llargs ben bons, curts, amb relativa poca exposició, i un darrer net i  excel·lent.

Les reunions són acceptables. L'R4 no pertany a la via, però allà està i l'hem aprofitat. No sabem si és un projecte que no surt a la guia o què cony és. L'R5 és un trist burí, però amb una bona savina als peus.

Guapa via a l'ombra fins ben entrada la tarda. Val la pena.

 

Material: àliens, tòtems i tascons

 

Resse tunejada del llibre "Escaladas en la Noguera", J. Marmolejo i J. Escuer

 
L'Ari al IV+ (juasssss) de l'L1


L2


L2

L3


L4


L4

L5


L6


Fotocim


Lo Xist






dilluns, 26 de juliol del 2021

VIA DEL NIFO 500m. V+/A1 ( obligat ) - ROCA NARIEDA OEST- ALT URGELL

 

Bones família , necessito ajuda urgent , cada cop entenc menys al jovent , ja no se que collons diuen .

El fet es que remuguen paraules que conec però no estic del tot segur que el significat sigui el mateix que jo conec , suposo deu ser per que els meus coneixements del lèxic es queden limitats als voltants de la paleteria.

Us en faré unes mostres per veure si em podeu alliçonar , us ho agrairia de tot cor.

Som hi , per mi un CALL , es un estampidor per manegar eines de ma en la trobada del mànec i l’enclusa.

Quant sento allò de EBOC , sempre em giro a veure a quin boc criden , sent com es que ara al poble ja no em queda cap.

Per mi un TEST sempre s’ha fet anar per plantar-hi coses , sovint amb el seu platet a sota per que els mosquits després hi puguin fer festa grossa.

Aquesta es bona , HOME , un home es un home ¿no? , sempre deixant de costat totes aquestes noves variants que volen que diferenciem entre les diverses aparences i voluntats alternatives amb un reguitzell de mes noms i renoms estranys que no se si podré aprendre'm mai.

Després també sentireu TIPS.... fart , rebutit , fins als collons.... ¿nooooo?

I en hi ha una que l’altre dia em va deixar com un carallot en una trobada al bar , parlaven de ESPINOF , jo ple de saviesa aviat em vai imaginar un matoll punxenc originari de RUSIA , i es veu que no , no es així no , be també us diré que els vai fer riure una bona estona i per aquest fet em van pagar un beures , de tant en tant ser un pallus també treu profit.

 Be decidim torna Narieda a cercar l’ombreta .

Aquest cop triem la VIA DEL NIFO , la intenció era fer-la fins al cim , però uns petits detalls ens van fer girar cua .

Es una via prou piulada com per que no ens haguem d’estendre massa , dir-vos que a la part baixa , la mes visitada , la roca es collonuda com ja acostuma aquesta paret , amb uns tres espatarrants llargs centrals sobre un diedre preciós .

Semi equipada però de bon aparellar , tot us quedarà de plena confiança , de bon resseguir i neta.

Però , ah la segona part , aquí tot canvia , una certa sensació l’aventureta hi es present.

Un canvi de reunió , tot i que lògic i senzill , entre tarteretes  emprenyadores i matolls a tall d’ESPINOF però mediterranis .

La via costa una mica de resseguir i es per aquest fet que al seu quart llarg anem a petar a una placa verticalota , llisa i desprotegida que ens va deixar clar que no érem a la via , suposo que vam atacar massa lluny del diedre , això sumat a la calor que feia i lo lleig d’aquesta segona part mes la baixada al bat del sol que te , dons avall que fa baixada , res uns rapelets i a terra.

Conclusió , una primera part molt bonica i una segona part per a col·leccionistes amb mes bon nas que nosaltres , de mal seguir i força embardissada , al menys el que vam fer nosaltres , no se si hi tornarem havent-hi coses mes ben parides pels voltants.


ARRENCADA

DE BON RESSEGUIR

ROCA DE LUXE

DIEDRES DE LLIBRE

DE FACIL EQUIPAR

I SOBRE TOT....OMBRA

DE FESTA MAJOR

AQUI UN V+....D'EPOCA

AQUI JA ES ALTRA COSA

ANAR NAVEGAT ENTRE BONA ROCA I MATOLLAM


RESSENYES DEL MESTRE 

FOTOAPEUDEPARETDESPRESDELARETIRADA


LO XIST                                                                   





diumenge, 18 de juliol del 2021

Desconfinats, 6a+ (150 m), Paret del Doll

Abans que ens confinin de nou, ens atansem a l'oest del Doll per enllestir la trilogia dels escura-xemeneies. 3 vies entaforades  a la paret, amb una bona component d'escalada interior, que us permetrà escalar agradablement els dies més calorosos, i que segon el nostre absurd i personal criteri van de pitjor a millor d'esquerra a dreta.

Aquesta té dos grans llargs, llargs. El primer és un tràmit per pujar a l'R1. L2 molt bo a l'inici, que s'embardissa però que et permet escapolir la vegetació escalant per la dreta de la canal, per tornar-hi. Ari empalma L3+L4 i li sortirà un tros de llarg (no arriba als 60) amb passatges interiors ben bonics, però plens de merda (guano) en la part superior. Escalada en general poc protegida, a controlar, amb paciència i posant tot allò que portem. El llarg de sortida es un herbassar punxant; a mesura que aquesta via no pari de repetir-se, s'anirà aclarint. O no.

Material: àliens, tòtems, Cam#3  (el Cam#4 molt opcional, no l'hem posat

 

Trilogia dels escura-xemeneies

 
Ressenya original

Ari a l'L1

L2

Arribada a l'R2

Ari en la seva zona de comfort

L3

Fotocim


Lo Xist





dilluns, 12 de juliol del 2021

LA BANDA DEL TAKO 185M. 6B+/A1 (6A OBLIGAT?)-ROCA NARIEDA

 

Hi ha dies que no saps per que cony , per que recollons t’alces apollardat i amb la solta perduda en qualsevol racó del cervell.

Des d'el primer moment del dia ja no toques vores i vas demostrant a cada pas que l’esme no serà el teu company en cap acció del dia a encetar.

Quedo amb lo Maric per anar a NARIEDA OEST  a tastar la ja fa temps perseguida LA BANDA DEL TAKO , via que per unes hòsties o per altres punyetes mai se’ns havia ficat a ma.

Be lo cas es que quedem a Cubells , obre lo maleter i jo amb la rucada que omplia el meu cos carrego lo meu material .

Un cop a peu de via començo a renegar que m’he deixat l’aigua ¡un dels dies que farà mes calor!.... resulta que no , que si la duia lligada al portamaterials i jo sense saber-ho.

Decidim qui comença i em tocar , em guarneixo per a la feina , em lligo una corda i com un tros de carallot començo a buscar l’altra.... ¡¡collons!! m’he l’he deixat al cotxe.... i lo magnes també.....i la mascareta......això si , lo tabac no , lo vici el meu inconscient el vigila de ben a prop , te collons la cosa.

Be que fem , després de una curta i profitosa conversa , on el fet de no girar cua tenia mes força que altra cosa , decidim que amb una corda serà suficient i que als ràpels ja ens ho manegarem si arriba el moment de conflicte , de fet amb una corda de 60 metres es fan sense cap problema i també direm que ascalar amb un a sola corda de 8.1 li dona una bona lleugeresa al tall.

La via ens ha semblat un tros de viot .

A Lleida teníem un personatge ben parit , lo JOAN CAUBET , que tenia per costum no equipar gaire o gens , i en aqueta via lo seu segell a trams es ben present.

Tot hi que la trobareu força equipada , demana a trams un punt de concentració i algun que altre cop de gas , de bon completar amb trastets que sempre us quedaran a mort.

La roca es bona , o espectacular , o espatarrant en tot el recorregut , em fet caure un parell de pedrots sense massa compromís i ara ja de traca i mocador.

En algun tram , o no l’hem agafat com toca o potser , el grau podríem dir que es una mica collat pels estàndards d’avui dia.

A destacar com a espectaculars lo tercer i lo cinquè , d’una qualitat i una estètica que fan afició.

Caldria anar-hi amb un cert domini del 6a+/6b , això de V+ obligat ho veiem una mica justet en algun llarg.

No em dut estreps ni no els hem trobat a faltar.

Al final del tercer hi manquen un parell de pitons en un tram de fissura però amb aliens petits  es protegeix a caldo.

ES A DIR UN VIOT A L’OMBRA FINS LES DUES SOBRE ROCA DE SOMNI.

L'ARRENDA JA AVISA DEL QUE BE

A TRAMS PROU EQUIPADA

LO TRECER DE FESTA MAJOR

ROCA DE LUXE

LO DE V+ OBLIGAT......

A1

LO LLARG DE LA VIA , DEPINICULA

ROCA BESTIAL FINS AL CIM


FOTO SOLANA


RESSENYA ACTUALITZADA

LO XIST



DEL GENIAL ERMENGOL , LO LLEIDATA MES VISIONARI



dijous, 8 de juliol del 2021

Felurian, 7a (255 m), Agulla de l'Abat, Paret del Doll

 Si voleu riure amb una piulada d'aquesta via visiteu Encadenar o volar, Aerolineas Bartolianas. Riureu, segur. Però potser us emporteu una idea equivocada de la via. La cosa resultarà més suau del que a priori, la ressenya mostra. Molt bona via, amb roca que va entre la misèria a la espectacularitat, però prou equipada pels estàndards de la zona. I a més, pujar a l'Agulla de l'Abat li dona un plus.

Els 4 primers llargs transcorren sobre bona roca. Molt equipats els dos primers i amb graus molt benèvols. Coincidim en que potser els hi sobra algun plus. L'L2 té un pas dur al darrer bolt, però si tens clar que a partir d'aquí has d'anar a buscar una placa amb bones regletes a l'esquerra, la cosa pot sortir sense més. La zona expo de l'L4 no ho és tant (sembla que s'ha afegit algun bolt); tota la fissura admet protecció. L'L5 ja es diferent; roca cutre a l'inici i sortida bastant dura i obligadeta (6b+/c). D'aquí caminar per la feixa (uns 100 m) al sud, a buscar un L6 (veureu els bolts) que comença amb roca deplorable, també. L7 molt sostingut en el 6b, amb un tram intermedi de roca dolenta i un L8 amb una excel·lent placa ranurada que acaba amb una zona fàcil però amb compte, sense més problemes.

Dos ràpels us deixen de nou a la feixa: un de curt fins l'R7 (20 m) i un segon a la feixa (50 m). D'aquí seguir la feixa en direcció nord cap al clot del Miki, i desfer l'aproximació.

Bona i divertida escalada, amb ombra fins a les dues. Si el dia no és excessivament calorós i teniu entrada de nord, l'aïllament de l'agulla us airejarà les idees.      

Per cert, el nom de la via sembla que prové del llibre de Patrick Rothfuss, Cròniques de l'assassí del rei, on Felurian és una fada immortal, la més bella i insaciable dels mons coneguts. Ojo, ojo !

Material: àliens, tòtems, Cams #2,#3,#4  (repetir #3 i #4 opcionalment)

 

Ressenya original


L2

Vic a l'L3 ...

i a l'L4 ...

i a l'L5.

Ari encetant l'L6

Curiós company

L6

Ari al dur L7


Arribant a l'R7

Cadascú rapela com vol

Foto-twinguet emissions 0


Lo Xist