LO GALL: Felurian, 7a (255 m), Agulla de l'Abat, Paret del Doll

Si voleu riure amb una piulada d'aquesta via visiteu Encadenar o volar, Aerolineas Bartolianas. Riureu, segur. Però potser us emporteu una idea equivocada de la via. La cosa resultarà més suau del que a priori, la ressenya mostra. Molt bona via, amb roca que va entre la misèria a la espectacularitat, però prou equipada pels estàndards de la zona. I a més, pujar a l'Agulla de l'Abat li dona un plus.

Els 4 primers llargs transcorren sobre bona roca. Molt equipats els dos primers i amb graus molt benèvols. Coincidim en que potser els hi sobra algun plus. L'L2 té un pas dur al darrer bolt, però si tens clar que a partir d'aquí has d'anar a buscar una placa amb bones regletes a l'esquerra, la cosa pot sortir sense més. La zona expo de l'L4 no ho és tant (sembla que s'ha afegit algun bolt); tota la fissura admet protecció. L'L5 ja es diferent; roca cutre a l'inici i sortida bastant dura i obligadeta (6b+/c). D'aquí caminar per la feixa (uns 100 m) al sud, a buscar un L6 (veureu els bolts) que comença amb roca deplorable, també. L7 molt sostingut en el 6b, amb un tram intermedi de roca dolenta i un L8 amb una excel·lent placa ranurada que acaba amb una zona fàcil però amb compte, sense més problemes.

Dos ràpels us deixen de nou a la feixa: un de curt fins l'R7 (20 m) i un segon a la feixa (50 m). D'aquí seguir la feixa en direcció nord cap al clot del Miki, i desfer l'aproximació.

Bona i divertida escalada, amb ombra fins a les dues. Si el dia no és excessivament calorós i teniu entrada de nord, l'aïllament de l'agulla us airejarà les idees.

Per cert, el nom de la via sembla que prové del llibre de Patrick Rothfuss, Cròniques de l'assassí del rei, on Felurian és una fada immortal, la més bella i insaciable dels mons coneguts. Ojo, ojo !

Material: àliens, tòtems, Cams #2,#3,#4 (repetir #3 i #4 opcionalment)