Bones família , necessito ajuda urgent , cada cop entenc
menys al jovent , ja no se que collons diuen .
El fet es que remuguen paraules que conec però no estic del
tot segur que el significat sigui el mateix que jo conec , suposo deu ser per que
els meus coneixements del lèxic es queden limitats als voltants de la paleteria.
Us en faré unes mostres per veure si em podeu alliçonar , us ho
agrairia de tot cor.
Som hi , per mi un CALL , es un estampidor per manegar eines
de ma en la trobada del mànec i l’enclusa.
Quant sento allò de EBOC , sempre em giro a veure a quin boc
criden , sent com es que ara al poble ja no em queda cap.
Per mi un TEST sempre s’ha fet anar per plantar-hi coses , sovint
amb el seu platet a sota per que els mosquits després hi puguin fer festa
grossa.
Aquesta es bona , HOME , un home es un home ¿no? , sempre deixant
de costat totes aquestes noves variants que volen que diferenciem entre les
diverses aparences i voluntats alternatives amb un reguitzell de mes noms i renoms estranys
que no se si podré aprendre'm mai.
Després també sentireu TIPS.... fart , rebutit , fins als collons.... ¿nooooo?
I en hi ha una que l’altre dia em va deixar com un carallot en una trobada al bar , parlaven de ESPINOF , jo ple de saviesa aviat em vai imaginar un matoll punxenc originari de RUSIA , i es veu que no , no es així no , be també us diré que els vai fer riure una bona estona i per aquest fet em van pagar un beures , de tant en tant ser un pallus també treu profit.
Be decidim torna
Narieda a cercar l’ombreta .
Aquest cop triem la VIA DEL NIFO , la intenció era fer-la
fins al cim , però uns petits detalls ens van fer girar cua .
Es una via prou piulada com per que no ens haguem d’estendre
massa , dir-vos que a la part baixa , la mes visitada , la roca es collonuda
com ja acostuma aquesta paret , amb uns tres espatarrants llargs centrals sobre
un diedre preciós .
Semi equipada però de bon aparellar , tot us quedarà de
plena confiança , de bon resseguir i neta.
Però , ah la segona part , aquí tot canvia , una certa sensació
l’aventureta hi es present.
Un canvi de reunió , tot i que lògic i senzill , entre
tarteretes emprenyadores i matolls a tall
d’ESPINOF però mediterranis .
La via costa una mica de resseguir i es per aquest fet que
al seu quart llarg anem a petar a una placa verticalota , llisa i desprotegida
que ens va deixar clar que no érem a la via , suposo que vam atacar massa lluny
del diedre , això sumat a la calor que feia i lo lleig d’aquesta segona part
mes la baixada al bat del sol que te , dons avall que fa baixada , res uns rapelets
i a terra.
Conclusió , una primera part molt bonica i una segona part
per a col·leccionistes amb mes bon nas que nosaltres , de mal seguir i força
embardissada , al menys el que vam fer nosaltres , no se si hi tornarem havent-hi
coses mes ben parides pels voltants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada