LO GALL: VIA DELS QUATRE 6a 200mtr. - SERRAT ALT

Abans en un altre temps , a les vies del MARMO no hi anava ni deu....

De fa un temps cap aquí cada cop que obre una via sembla que s’hi fan cues....

Els temps canvien , pot ser son els ascaladors o pot ser son els criteris...ves a saber...però a aquest pas li farà aviat competència al JUAN GUTIERREZ....un altre que te bona claca.

Pels estàndards de avui dia podríem dir que dintre de les vies clàssiques aquesta es prou dolceta , pel grau , l’equipament fixe , la roca, es allò que ara en diuen “CLASIC LOVE CLIMB”.... ves tu ara li han de ficar nom a tot i en angles que sembla que fa mes patxoca.

En poc temps s’ha fet bastant i la veritat es que ara ja la trobareu prou ben aparellada .

Va gairebé sempre per bona roca , amb trams de collonuda i en algun escampat rogle caldrà vigilar, encara que sempre us podreu acollar en alguna bona i ferma presa.

L’equipament es generós i allà on no trobeu res hi podreu ficar peces a caldo , l’únic lloc que pot ser us caldrà lluitar una mica es al diedret de sortida del cinquè llarg . Encara que com es costum de la casa , algunes bagues dels ponts de roca son mes per marcar lo camí que per confiar en foter-s’hi una pinya o fer-hi la reunió.

Ha destacar les reunions per còmodes , esta be que la gent pensi en el padrins que ja estem una mica granadets i no ens be massa de gust anar penjats com llonganisses.

Del grau diríem que el Vº llarg deu anar pel V+ , però això ja se sap....cada meuca te la seua cantonada.

Si hi aneu dos sigueu putes i trieu de començar i fer el llargs escarsers , deixeu per al company els parells , no us ho agrairà però això ja ho parlareu al bar amb la birra a la ma.

La conclusió es que ens ha agradat per ser una via còmoda , estètica i sense massa estres.

De baixada decidim tastar l’últim de la CINCUENTONES,un bon llarg per acabar de fer lo manso.