Després d'unes quantes vies de "trad love climbing" ja ens venia de gust prémer-nos una mica els cargols. En aquesta via, la major part del peix es ven al primer llarg. Un llarg dur, vertical, continu, molt poc protegit, bonic i que fins superar el sostre caldrà anar protegint de vegades en posicions no massa descansades. Se'l curra Víctor, i continua per un L2, inicialment descompost, però amb una bonica arribada a la role, ja molt a prop de la "Sol de Espanya". Surto a l'L3 en un llarg preciós i fàcil, amb ratlles vilanovines que et dipositen en 2 bolts que protegeixen una arribada a reunió més dureta. L'L4 és de tràmit i per a l'Ari. L'L5 torna a ser boníssim, sostingut en el 6a amb una panxa de 6b+ ben protegida i no massa dura.
La tornada cap amunt, a arribar al cim i baixar pel camí. Lloc preciós, amb molt bona roca i millor companyia.
I aprofitem el nom de la via per mostrar el nostre respecte i admiració a aquells que per les seves idees són el sac de cops d'una ignominiosa unitat pàtria
Material: porteu lo que us doni la gana perquè ara m'he posat de mala llet.
 |
| Itinerari |
 |
| Ressenya original tunejada |
 |
| Vic a l'L1 |
 |
| Inici de l'L2 |
 |
| Ari al 6a de l'L2 |
 |
| Des de la R3 |
 |
| L3 |
 |
| Ari a l'L4 |
 |
| L5 |
 |
| L5 |
 |
| Fotocim |
Lo Nodo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada