LO GALL: Pin Din Bir, Si us plau, 6c (ED-), 250 mts, Cap del Ras, Montsec d'Ares

Darrerament tenim tendència a escollir vies amb noms estranys (Klan Homenauer, Bia Hoi, ...). Em fa ballar el cap aquest nom. El google translate diu que prové del romanés i vol dir "homenatge de pi", però Zorika, romanesa de socarrel, em diu que això no té sentit. Aquests de Google són uns listillos. El cas és que la via la trobareu just a la dreta de l'Esperó de les Colobres amb una fletxa a la base.

Al primer llarg surt l'Ari, són 50 mts des d'abaix, amb un pas de V+ molt dur i que ens mostra com aniran les coses. L2 comença anant a caçar un pitó llunyà amb perill de retruc a la reunió, i segueix per una magnífica fissura a esquerres que va tirant enrere (6a mantingut i llarg). Es pot protegir bé. El segon pitó marca el punt on hem de fer un petit flanqueig a esquerra (expo), abandonant la fissura que s'ha tornat cega, per creuar-la més amunt amb uns passos atlètics i protegit amb un spit. A partir d'aquí a navegar. La reunió marcada amb dos sabines no la trobem. Potser la segona sabina ja no existeix. Veig un pitó a esquerra de l'Esperó de les Colobres i l'aprofito per reunió. Si la repetís, faria reunió intermèdia a la sabina després del darrer spit, ja que el fregament és brutal. Puja l'Ari i tal com arriba tira amunt, a buscar el primer sostre petit i seguir cap al sostre gran que flanqueja per sota. Aquest llarg potser sigui dels més amables i divertits. Al L4 heu de flanquejar a esquerra per la part superior del llavi del sostre, es troba un pitó i a partir d'aquí em perdo. Decideixo pujar per la dreta de l'esperó, i acabo en un diedre bavaresa que no té res de V (6a ben bo). La via deu ser més a l'esquerra. Arribada a la R4 fàcil i comuna a l'Esperó Colobres. Arrencada del L5 ja coneguda, comuna a l'Esperó, i que de 6a no té res. Feina per arribar a la primera ganda sense fer A0. No ens compliquem la vida i tirem de la cinta. La resta no massa complicada fins la R5. La R5 té un malló, cosa que ja indica el que ens espera. Un seguit de passos rabiosos (6c placa descomposta) fins un pitó. D'aquí monodit i bidit fins al darrer spit. Però si aprofito el bidit no puc protegir, de manera que poso un alien verd (totem blau millor, però està a la role), li tibo i surto a pel spit. Ja sols queda una fissura atlètica de 6a amb roca a controlar, però que es pot anar protegint.

Material: Àliens, tòtems, C#3 (no estrictament necessari), tascons petits/mitjans i algun cam per repetir rangs mitjans de tòtems. 15 cintes, la meitat llargues.

Via guapa i dura amb molt poques assegurances, 7 spits i 7 pitons en tot el recorregut sense comptar reunions que s'han de reforçar (sols tenen un spit, o res). El grau és apretat (suposo que és allò del grau antic i els que som molt joves no ho acabem d'entendre). Canalla !!