diumenge, 1 de gener del 2017

Ambigú, 6c+ (6a/b-A1 ob), ED-, 100 mts, Pala Alta, Montroig

3 són els motius que ens duen cap a aquesta via:
1.- Ambigú ens porta records de joventut, malgrat jo era més del Diálogos 3 del Trecet, també gaudíem amb el programa del Manrique, amb Flor de Pasión, ...
2.- Que un aperturista parli amb cert sarcasme sobre la qualitat de la seva via ja denota un cert grau d'honestetat. No conec personalment a "Piju", però ves per on, llegeixo la seva ressenya temps enrere i em cau bé.
3.- Salla no l'ha fet (encara), i això, vulguis que no, motiva.

Total, que estem al bar, amb Víctor F., Marc i Ari, pensant com acomiadarem l'any, i davant la teoria de Víctor que l'any s'ha de despedir amb una via senzilla, doncs fem exactament l'oposat. Li proposo aquesta, i com encara no està gaire espavilat en aquestes hores, accepta.

Serà una escalada lenta, amb ganes de no acomiadar l'any a l'hospital (ja vaig visitar el de Basbastre fa tres dies i vaig fer la quota), protegint a saco i amb algun despropòsit. Aquests comencen quan ens dirigim a la via sense la ressenya original (no recordava haver-la vist al blog Pijuclimb), de manera que la informació del llibre del Montroig és insuficient. Ens tocarà navegar més del previst i no saber què ens espera amb exactitud a cada llarg.

Comença Víctor, llarg de 6c+ de roca cutre, on el darrer pitó no existeix. Hi ha primer pitó, un spit, i 2 bolts (tots els bolts de la via són de 8 mm). I d'aquí, ja res. De manera que amb una bona dosi d'àliens sortim més en A1 que en lliure. Al L2 i torna Víctor, flanqueig fàcil però molt descompost que et diposita en un tram vertical de 6a+ on caldrà encertar l'arribada a la R2. S'ho curra bé i amb paciència. Al darrer L3 em toca. Sortida de 6b fina, amb poques possibilitats de protecció fins xapar un primer bolt comú a la Fiorella. Hi ha un sostret on entrarien bé els micros (però no en portem). Tan sols el àlien més petit que no entra massa bé, i amb cuidadin em llenço a pel bolt. D'aquí la cosa més fàcil. Es veu el bolt del 6c amunt, i evito la temptació de pujar-hi recte. Sense la ressenya original no queda clar, però s'ha de seguir una vira en diagonal a esquerra, amb un pitó a l'inici i un al final. D'aquí al sostre de 6c, on faig el borinot al bolt, descanso un pèl, m'ho miro, i pas goril·la amunt. Aixeco els peu i zaassss!!!, el mòbil se'n va abaix. Ni m'entero si no m'ho diu Víctor. Ara el llarg ja és boníssim, molt bona roca i a gaudir. A la R3 (s'ha afegit un bolt de 10 mm), decidim sortir pel darrer llarg de la Rock'n'Roll. Boníssim diedre de V+ Massana, amb un spit en travessia als peus estrany de xapar.

No és una via que tornaré a fer, però no ens deixa mal regust de boca. Han estat 4 hores de lluita i ens permet acomiadar l'any contents. Ara toca anar a buscar el mòbil. Que trobem en perfecte estat després d'un vol de 80 mts (Sols ha perdut la tarja de memòria, així que us quedeu sense fotos dels 2 primers llargs). I ja és el segon. També ha sobreviscut tota la Carbonera de dalt a abaix. No té certificació C2, però tampoc li cal. És un Samsung A3, per si us el voleu demanar per reis.

De material, us caldrà: àliens, micros, tòtems, C#3, tascons i 15 cintes

Ressnya original modificada

Inici L3

L3

Borinotades al sostre de 6c. Està clar que avui no encadenem una merda

Sortim per la Rock','Roll del Kurriol



Fotocim

Lo Xist




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada