26 d'Abril de 2014-TERRADETS-Paret de les Bagasses.ANGLADA GUILLAMON (Diagonal)(fins la Feixa) 420 m. V+ (V obl.)

Ressenya Made in LO GALL

   M’estic tornar un mandrós. Fa quatre dies que em dic: “he de penjar les fotos al Bloc”, però quan arribo a casa .... “ja ho faré dema”.

   Avui s’acaba el mal rotllo, i passo a explicar-vos l’ultima gran ascensió dels emèrits i fastuosos GALLS, que som nosaltres. Una mica de sabó , anima molt.

   Feia dies que portava en ment d’anar a fer la Anglada-Guillamón fins dalt de tot i no mes va faltar el J.R (escalada per a tontos) per acabar de posar-me les dents llargues. Així que em vaig proposar que aquest dissabte calia anar-hi, peti qui peti.

   Pensava que no hi hauria quòrum, però, ves per on, si hi van apuntar tres GALLS , lo Tato, lo Mingo i el Josep Anton i un altre, lo Jimi i que a ultima hora, va desistir. El cas es que aquest dia , es veu que van vendre entrades , per que quan vàrem arribar a peu de via hi havia dues cordades mes de Madrid (collons quina punteria!) no hi ha casi mai ningú i ja veus....

   Lo Mingo i lo Josep Anton es van retirar després del jardí però , jo, tossut vaig continuar amb lo Tato i amb la meva obsessió (arribar a dalt). Doncs be , em vaig fer fotre, per que , a demés de que vàrem arribar a la feixa cansats- al menys jo- feia una pinta de ploure amb una xafogor de mals auguris. Així que .... “otro dia serà”.

   De la via podem dir que es troba força “sobada” i que  el llarg de l’artificial , nº 8 de la ressenya (abans es feia així) després del “vermut”, les assegurances es troben en mal estat. Mes d’un es preguntarà que es això del “vermut”? Se li diu així per que, temps enrere, arribaves a aquesta reunió sobre dos quarts d’una del migdia, a l’hora del “vermut” , es treia la bota de vi i un boci de xoriç i es complia amb el tràmit.

   Cal portar el joc de Camalots fins el 4, joc de fissurers, xapes recuperables de forat gran, cordinos i cintes llargues. També es bo porat una gran dosi de romanticisme. Un advertència, la reunió del llarg 8 es troba a l’esquerra del petit diedre que trobem un cop fet el flanqueig, cal fer un canvi de diedre en pic trobem el clau que hi ha en el interior del de la dreta. Quedeu advertits.

   Records pel companys de Madrid amb els que ens ho varem pasar força be. Gema, Carlos, José i Miguel

 Lo Mingo al L1 i lo Tato, lo Mingo i lo Josep Anton fent cua

 Lo Jose al L5

 Lo Tato al L4 i una reunio opcional a l'arbre

 Lo Tato a L5 i lo Miguel a R5

 La Gema a L7

 Lo Tato i lo Carlos a R6

 Lo Carlos al flanqueig del L8

 La Gema al inici del L8

 Lo Tato al L8 arrivant al diedre, 

fixeu-vos d'on ve la corda a la reunio on soc jo

Reunio de dos parabolts amb anella

 Lo Tato a L9

 No hi ha color

 Fotofeixa

LO XIST:

ÉL esta tumbado, medio tirado en el sillón. La camiseta sin mangas, deja notar una enorme barriga cervecera. Con los pantaloncitos cortos y las zapatillas de dedo, sus peludas piernas descansan sobre el cojín del suelo.
 

La barba no afeitada del fin de semana, el brillo del sudor en su cara y el poco pelo que le queda despeinado, terminan de describir la estampa.

En la mano, una cerveza. En la otra, el mando del televisor. En la mesa, dos latas de cerveza ya vacías, el cenicero lleno y un plato con cáscaras de cacahuetes.

El cigarrillo, colgando de la comisura de la boca.

Viendo el partido de fútbol en la televisión, apenas dice ni hace nada si no es para acordarse de la familia del árbitro.

Ella sale de su habitación, monísima. Guapa, elegante, arreglada y
perfumada, pasa por delante de él y este le pregunta:
   -¿Adonde vas tan empingorotada?
 

Ella le contesta:
   - A dar un paseo con mis amigas
 

Ella, antes de salir por la puerta, se detiene un momento, se queda mirando el lamentable cuadro  y se hace, en alto, esta pregunta:
   - ¿Será posible que yo un día vuelva a amarte?

A lo que él, sin apartar los ojos del televisor, responde:
   - Y tú, ¿cuándo cojones has estado en Marte?