divendres, 16 de maig del 2014

10-MAIG-2014. VIA "MARKITOS" 275 m. 6a+. 





Resenya de lo mestre Luichy

Hola pavos! anem per parts: 
1- primer, lo responsable de que mos anéssim a per la Markitos, va fer, com no, un gall. Estava jo penjat per La Formiguera quan va aparéixer lo Nico. I entre "què tal pavo?... n'a fent gallot...",..."ves a fer la Markitos!! que pinta molt bé!!...". Així, prèvia consulta de lo blog de lo Luichy, per fi lo Miguel Ángel i un servidor trobem un forat per anar  cap a Montrebei abans de que la calor desfaigo hasta les sargantilles i les pantiganes.

2- Vam fer una "certa i inesperada convinació de vies" ja que, lo Miguel A. enceta el primer llarg i vés tu per on..... no hi ha cap seguro... A pelito fins a la R1, llençant lajes com pans de kilo al cap de lo Jaume, que encara es manté àgil qual gassela, per a poder saltar i no ser mutilat. Resulta que ens vam colar i vam començar per la via "Señor Paca" que corre per la dreta de la Markitos. Tot i això, navegant vam arribar a bon port. Bueno.....a la R1 ja veiem millor les coses....

Anem a lo gra de panís: la via Markitos?? em pregunteu?? Guapa guapa!! Això sí...lo de V+ obligat.....
tal i com diu lo Luichy i la gent consultada cal anar un xic sobreti amb lo grau, i tenir bon temple ja que los seguros alejen i tot i la infinitat de ratlles per les plaques per on se navega, los catxarros no sempre queden a caldo.  Tot i aixó, la roca i les plaques per on es navega són excel.lents, dignes de gall roquer calcari no volador. Los bessons (o gemèloss de les varilles) i les puntes de los pinrels quedaran a tono.....

Menció especial als llargs 2 i 3, on cal apretar lo cul i controlar una (o vàries) possibles obertures inesperades  d'esfínter posterior. 

3- Montrebei, santuari i lloc salvatge per excel.lència, poc a poc va deixant de ser lo racó solitari i tranquil, per deixar pas al dominguerisme més urbà. 
Des de l'obertura del "camí" i passarel.la de Montfalcó, riuades de xusma xarlatana i escandalosa, fan que durant  l'ascalada ja no sentis les gralles, corbs i lo xiular de les ales dels voltors. Ara, ascales amb el continuo rum rum del carallots que no saben passejar  sense cridar ni dir a grito pelao lo rucs que podem arribar a ser entre tots.

Einstein tenia raó:"només hi ha dos coses infinites: l'Únivers i la estupidesa humana". Ho entenc, sí; l'accés a les muntanyes (per sort) és lliure. Així, lo borreguísme i la burrícia humana no tenen límits. En certa manera tots ho som, de domingueros. Jo també. Però no cal cridar,  ni enmerdar i ni fer aspavientos fins que sentos vergonya aliena. No costa res passejar i fer fotos en silenci. L'australopitecus afariensis i l'Homo neardenthal no ne feien tant de soroll....

Au, unes afotos per esperem us agradon. 
Lo Jaume.
                                                                                Peu de via

Llarg 1 de la via "Señor Paca". La Markitos va uns 5 metres a l'esquerra

Lo Jaume al Llarg 2

Més Llarg 2 (sembla pla, però....)

Lo Miguel Ángel recollint lo Llarg 2

Lo Migel Ángel al la plaquíssima del Llarg 3

Lo Jaume recollint lo Llarg 3

Lo jaume. Llarg 4

Llarg 4

Llarg tràmit a la feixa

Lo Miguel Ángel. Llarg 6

Sortida del Llarg 7. Fi de festa.

Lo Montsec d'Àres. Paret de Catalunya
______________________________________________________________

FOTO CIM !!
_____________________________________________________________

LA FLORETA DE LA JORNADA


                                                                        LO XIST:
                                                                            










3 comentaris:

  1. R1 de Markitos y de Señor Paca no coinciden.

    Salud y cuidaros gallos.

    Chavi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es verdad Chavi. R1 de Sr. Paca queda más la derecha. Luegi lo cambio. Gracias majo.
      Jaume

      Elimina
  2. Felicitats als dos, esteu fets uns manolos!!!!
    Miquel

    ResponElimina