Ressenya del "Coleccionista de Vies"
Segons unes investigacions realitzades pel C.R.E.S.T.A. (Centre de Recerca i Estudis Sistemàtics de Temes d'Aventura ) , s’ha pogut comprovar que en arribar lo Divendres, los GALLS pateixen una sobreexcitació amb alts nivells d’adrenalina a la sang. Això els hi provoca una necessitat imperiosa de comunicar-se, per tal de decidir on anar a gastar-se aquesta adrenalina el Dissabte que s’apropa. Les opcions son variades, des de anar a un corral de carretera i empaitar alguna gallina escarriada, fotret un bon dinar i un bon cafè ó anar a trepar pels conreus del nostre “Petit País”. Aquesta ultima opció es la mes utilitzada pels GALLS, ja que les altres tenen inconvenients econòmics que no es poden explicar amb quatre paraules(surten econòmicament cares).
Avui ens honra amb la seva presencia un GALL desplaçat a les conrades Vilasarenques: lo Mingo, i junt amb lo Juanito lo Tato i lo Sergi, decidim d’anar a fer la via “Del Guillem” al Cogulló del Turp , a prop de Llinars, al Solsonès.
Per la seva banda ens arriben noticies que una part del galliner (lo LLuis,lo Nico i lo Pepe) ha anat a Finestres a provar una via nova i graduar-la, lo que ens omple de satisfacció i enveja.
Bé, a lo que anàvem. Sortim direcció Coll de Nargó, pensant amb lo de les gallines escarriades i amb l’esmorzar que ens fotrem. Parada al Tahusá , panxa plena i cap a la pedra.
Seguint les indicacions del bloc del “Col·leccionista de Vies” , arribem a Llinars i tal com diu , en acabar la pista formigonada, seguim a la dreta per la pista en mal estat que s’enfila amunt. Cal vigilar, i ha una cruïlla de pistes a la meitat, no agafeu la que porta a la Font del Tillos , seguiu amunt fins que planegi i arribareu al collet on deixar el cotxe.
De cami a la pedra
Vista general del Cogulló
L’aproximació no es fa malament, aneu amb tendència a la dreta pel llom del bosc i en trobar un ressalt, grimpeu-lo i seguiu amunt en diagonal fins a peu de via.(20 minuts). Ens anem apropant i podem veure que ja hi ha un altra cordada, aixi que caldra esperar.
Via ocupada
La via esta força equipada com sol ser habitual en les vies del Guillem, algunes xapes pots passar de posar cinta. Lo primer llarg es fàcil amb un pas tonto a la entrada al diedre abans de la reunió.
Lo Mingo al L1
Lo Juanito al L1 i lo Mingo a R1
Lo Tato al L1
Lo segon llarg esta bastant be amb un pas de desplom que t’hi has de saber posar.
Lo Mingo a R1 i lo Juanito al L2,
a sobre els altres companys.
Lo cul del Mingo al L2
Lo Sergi al L2
Lo tercer llarg esta bastant trencat (d’aquí lo del A0) i cal parar compte amb no apedregar al company.
Lo Tato al L3
Amb vistes
L’últim llarg es el mes compacte de la via , es fa be amb lliure, però cal vigilar amb les pedres en sortir al cim.
Lo Sergi al L4
Com sempre en arribar al cim, tal com també han corroborat los del C.R.E.S.T.A , los GALLS s’uneixen amb germanor, lliures del excés d’adrenalina qu’els martiritza i s’arrepleguen davant de les càmeres fotogràfiques per deixar constància d’aquets grans moments viscuts. En fi, una via per a col·leccionistes, això sí ,amb un ambient extraordinari i que no et deixa indiferent.
Fotocim
"Lletrero" del dia
LO XIST:
Ei "pollastres"!!! veig que us a agradat la via i sebla que no us ha costat gaire trobar-la
ResponEliminaSalut i mosquetons!!!
Eiiii companys la via no gran cosa però la vista i vosaltres com sempre lo millor, ens veiem a la malla
ResponElimina