15 d'0ctubre 2011 MONTSERRAT SUD Pollegó Oest de la Vinya Nova ARESTA RIBAS 320 mts 6a (V obligat)

Aquest cap de setmana los galls tirem cap a Montserrat Sud a trepar, tot i que no contem amb l'inestimable asesorament de l'Albert, montserratí de soca i arrel, ja que ùltimament no li veiem el pel (potser serà per que és calv)

Lo Pinto, la Llona i lo Lluis, ens trobem al Bruc a esmorçar, per no perdre el costum, que amb tan esforç pedagogic ens ha inculcat lo Sergi... i la veritat anar a trepar sense un bon esmoçar ja no seria el mateix, penso que fins i tot la cresta ens quedaria flaccida i sense color... i és que per ser gall de veritat, com a mínim has de ser capaç, abans d'anar a ascalar,  de ficar-te entre pit i esquena un bon "bocadillo", i dir unes quantes burrades, lo més gruixudes possible. Avui seguim al peu de la lletra la tradició, però amb la presencia de la Llona, queda prohibit parlar malament de les parelles i tothom ha de prendre café... Es lo que té d'anar a ascalar amb la parenta.

La via triada és l'ARESTA RIBAS, al pollegó de la Vinya Nova. Una classica, a la qual anem a parar una mica de rebot, donat que les altres opcions estan plenes de cordades a petar (a l'Esparragera de la Roca Gris hi varem contar 8 cordades!!).

La via és una aresta montserratina que va superant agulles encavalcades una sobre l'altra, fins a donar una via de més de 300 mts i un grau màxim de 6a. 
Es un recorregut bastant ben equipat, però no éstà de més dur joc (petit) de friends i alguna cinta llarga per evitar el fregament si empalmen algun llarg.
Nosaltres varem trobar el pas de V+ just per despegar de terra, el més cabró, en canvi lo tram de 6a del sisé llarg està molt ben equipat i no obliga, tot i que la roca dona per treure'l amb lliure.



ressenya de escalatroncs.wordpress.com

Hi arribem per l'autovia de Lleida a Barna, sortida Bruc. Ens dirigim cap al Bruc Residencial, i al final del carrer principal, encarem cap a la Vinya Nova. Des de el Parking inferior de la Vinya Nova, tenim una vista esplendida  de la via, en tota la seva llargaria. Ens dirigim pel camí del bosc fins al Torrent del Pont. Avancem pel mateix Torrent una mica, a ma dreta veiem fites que senyalen un camí que va pujant fins un trencall, que agafem a mà dreta fins al peu del Pollegó. Parabolt visible del peu de via.

Seguint el comportament instintiu de Gall, lo Pinto és va fer petar els 6 primers llargs al capdavant de la cordada, tenint en compte que a la ressenya del Luichy, que nosaltres portavem, la via comença un llarg més avall. Com que el Pinto és un gall estalviador va  empalmar alguns llargs ( 1 i 2, 3 i 4). Lo Lluis va fer la resta de via,  i la Llona a part d'ascalar i repartir alegria, va fer el reportatge fotogràfic... Es que un galliner ben organitzat dona molt de si...

La via comença amb un pas de V+ bastant obligat, que si no et col.loques bé de peus quedes tan raro que sembles un gall a punt de convertir-se en garsa, i a la mínima arrencar el vol. Al primer intent lo Pinto va fer de garsa, després va trobar el recolçament de peus adecuat i va passar amb les ales plegades i sense despentinar-se la cresta. Tot seguit la pared ja es torna més apta pels galls.

Lo Pinto començant

Despres del pas tonto la cosa es suavitza

La Papallona al diedret del L1

Lo Pinto al L2

-Quines ales més boniques que tens, Papallona-diu lo Pinto

-Calla,calla, que encara et sentirá lo Lluís-contesta la Llona

El nostre 3er llarg (4art de la ressenya ) és bonic de veritat, i lo Pinto el va fer amb la seva habitual elegància  i els altres dos galls van pujar admirant la destresa del gall capdavanter.

Lo Pinto al magnific L3

Desprès d'un canvi de reunió, va agafar la punta calenta de les cordes lo Lluis, que tot i anar amb nivells baixos de cafeina (això de la crisi afecta a les coses més essencials de la persona) va arrencar com una moto al llarg de 6a, que en realitat d'aquest grau només té els primers pasos, que és poden "acerdar".

Lo Lluís al L de 6a

Los Galls contents...ja ha passat lo....millor

Els darrers llargs son una succeció de murs i esperons guapos, que pots reforçar l'equipament amb algun friend mitja, i la roca en general es bona. Atenció al diedre de sortida de la darrera reunió, que a part de les vistes té gràcia...

Lo Lluís sortint de la R5

Lo Lluís al penultim llarg, a punt d'atravesar un tram de roca discreta

La fotocim no es que estigui en contrallum, sino que ha captat

l'aura de felicitat dels tres Galls

El  descens és pot fer en rapel com indica la ressenya, o bé com van fer els galls, una mica a peu i l'altra mica caminant. Es segueix la cresta del Pollegó pel seu fil (petita grimpada al sortir de la via i desprès caminant seguint les fites). No ensigalar-se per cap canal!!, sempre anar seguint les fites fins que trobem el camí principal, que agafarem cap a l'esquerra, i  no deixar-lo per res del món, (si no és que en lloc de galls us heu tornat uns senglars) fins arribar al Torrent del Pont, pel qual continua baixant el camí fins enllaçar amb el tram d'aproximació a la via. Llarg descens (1,5h), però molt comode i bonic, per gaudir de les essencies de Montserrat.

Avui toca floreta amb papallona, i es que els Galls som uns romantics!!

Lo xist:
En Joan està asegut  a l'avió, en vol cap a New York, i veu com entra una dona escultural i guapissima... va buscant el seu seient i... loteria!, s'asseu al seu  costat. Rapidament, el Joan "ataca" amablement:- hola, que tal? de viatge de negocis o de vacances?-. La noia respon amb encant :- doncs,  viatge de treball, vaig a New York a una convenció de sexualitat-.
"La dona més atractiva que conec, s'asseu al meu costat, i ademés és una experta en sexe!" pensa en Joan. Intentant no perdre una actitut correcta,li pregunta amablement:- I que hi fas concretament en aquesta convenció?-. La noia li respon amb una certa vehemencia:- Soc conferencianta, i presento una tesi, recolçada per les meves experiencies personals, per fer caure alguns mites-
- Ves per on!- somriu en Joan -i quins son aquests mites?
-Mira, un de molt popular és que els afroamericans son els homes més ben dotats fisicament, quan en realitat he comprovat que son els indis navajos els que tenen aquesta qualitat.
Un altre mite molt comú, és que son els homes francesos els millors amants, quan en realitat son els d'ascendència grega.
I també he comprovat que els  amants més potents en tots els aspectes, son els homes originaris de Cadiz-.
De repent, la dona es mostra incomoda i li diu al Joan:- Ai, perdona el rotllo, no t'hauria de explicar tot això , ni tan sols sé el teu nom...-
-Aguila Veloç- li respon -Aguila Veloç Papadopoulos... i els meus amics em diuen el "Picha de Cai"-.