Avui , tot aprofitant que tenim guia.... i que per ser qui
som ens fa preu...200 leuros de res per cap....i bàsicament per que no tenim
pebrots a dir-li que no....farem cap a Corçà.
Com que es un guia l’ostia de professional i anirem sense
ressenyes , sense llibre i sense cobertura , diu que així la sensació d’aventura pren mes cos.
Es per això que a la primera via que farem , abans de poder
encarar be el camí , farem uns quants tombs amunt i avall , aquí diu que ho fa
per a poder fer un escalfament com deu mana previ a la pujada.
Un cop decideix que ja si, que ja podem fer l’aproximació
fins a peu de paret ja ens hi encarem.
La via HERNANDEZ-ROVIRA te tres parts :
Un primer llarg
equipat sobre el que ens diuen que es “roca variable” però segons el nostre
criteri es roca prou bona , aquesta colla es veu que no han tastat mai la roca “mig
dolenta” sota el criteri del sinyor Parce , es tot un altre mon.
Lo segon , un preciós i èpic llarg a equipar , porteu joc d’aliens
i trastets fins al 4 , no cal del tot però si sou porucs podeu repetiu els entremitjos
i els grossos. Te un tram final de 6b , si no el voleu feu en lliure i el voleu
fer en A1 llavors si us caldrà repetir la ferramenta grossa.
Després arriba lo tercer , una pedalada de xapa a xapa , si
no el voleu fer ( no te massa gracia) podeu rapelar des de la segona reunió.
Un cop al cim i a la dreta hi trobareu una instal·lació i
amb un ràpel de 60 metres fareu cap de nou al peu de via.
Fem cua enrrera i ens en anem a la que serà la nostra segona
fita.
A la via DIEDRE DE L’AVI FLORENCI ( L’AVI FENTANIL per als
de casa) li passa tres quarts del mateix , porteu un joc d’aliens i ferramenta
fins al 3.
Lo primer llarg te 50m.... ben poquets sobre roca , la resta
es un herbassar terròs sense gaire atractiu , sols que us trobareu una geoda
oberta amb perfectes cristalls de quarts a la vista a mig camí ,semi equipat.
Lo segon pocs metres de roca a controlar i mes herbassar
fins a una plaça de toros espectacular , còmoda i ben bonica , que fa de segona
role , des equipat.
Ara , això si , lo tercer es preciós i espectacular , una veritable xalada sobre
bona roca , des equipat però que hi podreu ficat tot el que porteu i mes.
Lo quart arrenca amb un pas de 6b equipat i no obligat per després anar a petar a un diedre tombat sobre bona roca a amanir sobre el Vº ,al
nostre criteri , fins al quasi cim.
D’aquí un ràpel fins a la segona role i després ja fins al
terra.
Un parell de vies amb poca aproximació , que valen prou la
pena sols per fer els llargs bonics i pel lloc on es troben.
A comentar-vos que al guia al final li vam fer allò que se’n
diu un sinpa , al no tenir cobertura a l’aparcament , no li funcionava lo datàfon
i li vam dir allò tant recurrent , bonic
i català de ja ho trobarem...
 |
| Ubicació i Tracks |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada