Entre l'activitat subaquàtica i les pluges, ja fa dies que no tasto roca. Així que aquesta proposta de Jesús, amb grau relaxat em sembla prou bé per tornar a agafar el ritme. No me la miro gaire bé, i em sorprèn quan em diu, anant cap a la via, que té molt poc equipament fix. I tan poc: un bolt, dos pitons i 5 ponts de roca en tot el recorregut. Collons. Així que haurem d'escalar vulguem o no.
Ben bona via. Un parell de llargs de tràmit, però la resta resulta excel·lent. I amb possibilitats de posar tot el que porteu. I portem de tot, i molt, a fe de Déu. Predominen els diedres clivellats, alguns amb una mica de desplom, i la roca, en general bona, tret d'alguns trams a controlar.
Els dos primers llargs poden empalmar-se sense massa problema si porteu prou material. No era la meva intenció, però amb les ganes, em trobo sense adonar-me a l'R2. L'únic bolt, estratègicament posat al pas més difícil de l'R4, et dona confiança per resoldre'l sense angoixes. Els dos darrers llargs de 6a, més exigents del que podrien semblar.
Via amb regust Mont-rebeià, ideal per reprendre el contacte amb la Catedral de la Roca.
Material: àliens (no calen els més petits), tòtems x 2, Cam#3 i Cam#4
Fotos d'ubicació i tracks els trobareu al blog d'en Miki
 |
Ressenya d'en Luichy tunejada
|
 |
| L1 |
 |
Jesús a l'L3
|
 |
Al percal de l'L4
|
 |
| L5 |
 |
| L6 |
 |
La meitat de les reunions són així
|
 |
| Fotocim |
Lo Xist
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada