6 Segons, 6c (150 m), Cingles del Tabac, Mont-Roig

El nom de la via explica per què l'Emili -que obre la via amb Cacharrito- fa uns dies que porta els morros encetats. Sembla que sis segons és el temps mínim que cal perquè un petó es consideri un petó.

Per arribar-hi agafeu el camí de la cova del Tabac, i abans de les cadenes trenqueu a esquerra a posar-vos sota l'agulla de l'amistat. El primer llarg us durà a peu de l'agulla. El segon és un curiós puja i despenja't de l'agulla, per trobar l'R2 al costat de l'R1 (s'hi podria anar caminant).

Tota la via és molt bona. Tota. Llargs ben equipats amb bona roca. El pas clau de l'L4 surt perquè Cacharrito em fa un spoiler quan estic arribant a la role. Resulta que has d'anar a un bolo invertit que a vista ni te'l miraries. 

Potser l'L6 sigui el més dur en conjunt. Molt atlètic.

Via per gaudir, sense angoixes. Podeu rapelar-la. El grau obligat deu voltar el 6a+.

Material: àliens (des del negre), tòtems i Cam#3

 

Ressenya de l'Emili

Ressenya Cal Gall

Pepe a l'L1

Pepe a l'L2. Cacharrito i Emili a l'L3

Aperturistes a l'R3

Codi al cim de l'agulla

L4

Codi a l'L5

Fotocim

Lo Xist

I aquest personatge és qui ens obre les vies

"HABER-LA AILA" vairant "LA MEIGA". Paret del Pont. Sant Llorenç de Montgai. 160 m 6a+/A0

 Bones. Després de la tempesta sempre ve la calma...el que passa és que el corral del galliner queda ple de fang després de ploure. Tot i que no donavem un duro per ascalar aquest dissabte, la pluja va fer una pausa i lo Sol Solet va assecar prou la Paret del Pont per apuntar-nos una vieta que ens faltava al Juan i a mi. Al corral també s'hi va apuntar aquest cop l'amic Salva, soci i puntal també del CEMP de Pardinyes. 

La via? ideal per un matí tranquilot amb bones vistes de Santllo. Les inevitables feixotes li resten abientillo, però va bé per a tibar una estona per a veure si encara ens surten los "sis as". L'aproximació és la típica de la Paret del Pont: "no pots ni calentar...", reunions còmodes i millor companyia.

Aquí van unes fotos.

Ressenya del MANEL i la ITA. Una cordada ben maca que es moou força per Santllo. ( Perdoneu majos, però no em fet ressenya i la vostra és perfecta )

Gràcies altre cop. Si ens veiem, pago cervesotes.

Lo Txaume al diedre de hedra del L1

Lo Salva remenant lo L2

Lo Juanito encetant lo L3, amb ambientillo

Lo Juan al L3. Ojo que roza !!

Lo Txaume al L4 variant La Meiga.

Lo Juan amb vistes del seu pati de corral

Vistes clàssiques a la Paret del Pont

Lo Salva, encentant la tibada del L6

Lo Mestre del corral

Santllo.......

Lo trio d'avui.

Abans d'ascalar vam estar al Bar amb més galls com Lo Lluis Gall Llop, Lo Rossendo, i més , que els saludem altre cop des d'aquí.

Avui, ni floreta ni xist.....

DIEDRE CENTRAL 190m. ED- (6a+obligat)-SOCOL DEL MONTROIG-CAMARASA

 

Cada cop que s’obre una nova via per les nostres terres lo galliner s’esvalota , fins al punt que hi pot haver espentes i raons per anar-hi els primers llampant.

Fins i tot en hi ha que es presenten amb mal de ventre per no perdre pistonada i també se sent allò de  “la repetireu si o si” i dit amb mala cara pels que no poden acudir a la primera tongada.

Aixxx lo galliner dels collons  ¡¡quina poca solta que el governa!!

Lo cas es que lo nostre PARCE s’ha atansat al sòcol del Montroig a deixar testimoni de la seva particular visió de l’ascalada , sempre cal saber que les vies del Lluis no son especialment dolcetes , sempre apreten i ens faran ascalar.

Tot i que no es de les mes exposades que ha parit , a rogles si que te un caire així com de mig cul apret.

També donar-li les gracies per que trafiqueja per un diedre que feia dies que el teníem agullat , però la nostra mandra feia que encara hi fos i ben verge esperant que algú amb mes ganes de pencar se’l treballes , ves per on ens ha fet la feina lo mes que majo Lluis.

Son cinc llargs de bona roca amb algun bloc sospitós per allí al mig però que no us representarà cap problema si ascaleu amb els ulls oberts.

Nosaltres dúiem Aliens , amics fins al C5 i tascons petits que no hem utilitzat , lo cinc o lo sis no us el deixeu , es pot passar però llavors amb una dosi de morro mes important.

El que de la via es a l’inici del cinquè , una entrada obligada de 6a+ on cal tenir traça per equipar amb cosa petita i en tensió , aquí anar amb el grau ben apamat serà imprescindible per poder arribar amb seguretat al pont de roca que marca l’inici del flanqueig , de no ser així podeu picar al terra de la feixa.

La via la trobareu poc equipada amb un pito i alguns ponts de roca escampats pel traçat.

Al tercer no li em sabut trobar el 6a , es d’entendre que obrir en solitari te el seu punt i a vegades encertar el grau es mes difícil , nosaltres el deixem en un V+.

Lo primer , lo quart i lo cinquè ben bonics , els altres dos ja mes normalets.

UNA BONA I BONICA VIA QUE US PORTARA BONES SENSACIONS D’ASCALADA CLASICA.

LO PRIMER

MES PRIMER

SEGON

LO DIEDRE CENTRAL

AL MARRO DE LA VIA

VISTA DEL CINQUE

SITUACIO

FOTOCIM 

RESSNYA ORIGINAL TUNEJADA

LO XIST

 

 

via "OSCAR" . BARRANC FONDO. SANTLLO. 120m 6a/Ae

 

Un altre cop, la gallo-cordada Gutiérrez-García-Casas es torna a reunir aquesta vegada al pati de casa. Al nostre particular corral de gallines que és Sant Llorenç de Montgai. Juanito i Miguel Á van fer la via Directa Óscar  i em comenten que volen fer la Orginal via Óscar ara que està reequipada. La vaig fer fa uns 15 díes, però ano importa repetir amb aquesta tropa espatllada..... La via és un exemple perfecte per  veure lo locos que estaven abans los ascaladors de ponent per penjar-se de burilots amb un alambre retorçat. Un alambre, que ara no faríem servir ni per fer un corral de gallines.....

 Ara, al cantó dels parabolts, pots veure un autèntic museu a l'aire lliure de peces antigues de burils i clauots.... En resum, la via és bonica i amb cert ambient, ideal per ara que ja comença a fer calor al galliner i ascalar a l'ombra. Els parabolts, a ratos a desmà, fan que hagis de fer la culebrilla per la paret i anar de dreta a esquerra per a "xapar", però això li dóna un regust aventurerillo....què collons !! Una via prou bonica i recomanable.

Recomanació: al cantó hi ha pollastres  que s'ho passen de collons a la Ferrata Cágate Lorito, que està just  a l'esquerra.  No paren de cridar. Foteu-lis bronca !!

Barranc Fondo no defrauda mai; lloc bonic i tranquil al cantó de casa. El nostre particular galliner ple de roca !!  Aquí poso unes afotillos.

Hi vam anar: Lo Miguel Á. lo Juan i Lo Txaume

-"HOLA QUÉ TAL, ME LLAMO JUAN"

-"YO SOY MIGUEL ÁNGEL"

-ENCANTADO DE SALDARTE....."

Lo Miguel Ángel al llarg 1 després de saludar al Juan

Arrancant lo Llarg 1

Lo Juan al Sol Solet del Llarg 2

"Tira ya la foto, que me da el Sol en la cara,...y me salen arrugas...."

Travessia de 9a o III al llarg 3. Lo Miguel Á saludant a càmara

Miguel Á. a la R3. Gaudint del Barranc Fondo

Lo Miguel Á. desmontant arribant a la R4.

Lo Txaume orgullós d'ensenyar els seus mitjons al llarg 5

No tinc cap Xist, així que poso aquesta foto, que si fa no fa........

ja és primavera al Barranc Fondo!!

Paret de l'Os (Est). Esportiva

Com Montse i Emili no ens obren res de nou, passem els dies descobrint sectors d'esportiva mig oblidats (o oblidats del tot). 

Roger ens pregunta per aquest petit sector a l'extrem occidental de la Paret de l'Os. No recordava res de res, així que recullo a Jef i anem a veure què. 

Vies curtes, boniques i roca molt bona,  encara que amb un mica de molsa. Poc es fan. Trobem bolts i spits. Sabem que algunes han estat obertes pel Tito Alsinet fa un grapat d'anys. Però no tenim més informació.  

Escalada de placa, adherència, amb algun pas a bloc.

Ressenya Cal Gall (Foto Roger Blasco)

Jef entrant-li al 7a (+o-)

Lo Xist

Cha cha cha. 6b/Ae 225 m - Paret de les Bagasses (V+/6a oblig)

Sabeu aquells dies que són d’improvisació pura i que a més, alleugereixen l’ànima, la ment i el cos... doncs això! De tots és sabut que una de les millors teràpies per descarregar tensions és ballar i justament és això el que hem anat a fer, sí, sí... escalar ballant un Cha-cha-cha a les Bagasses de Terradets.

Arribem a peu de via a ritme Cubà i és que l’inici directe actualment queda sota la gran xarxa metàl·lica de la paret. Veiem la línia i algun bolt que ha quedat per sota la xarxa i tal com havíem llegit començarem per la veïna Tutti Frutti o potser per la Quo Vadis. Mentre visualitzem el què i el com, observem que la paret és força plena de cordades. Fa uns quinze dies hi vam ser i estàvem soles. Avui encara sentirem allò de: pedraaaaaaaaaa!!!

No ens encantem més i arrenquem per la Quo Vadis, resseguim les 3 primeres txapes i després a navegar cap a la dreta fins a la reunió de la Tutti i a continuació seguim cap a la erra que ens toca que per cert només té una argolla.

Pel camí anem veient un despropòsit d’espàrrecs sense xapes que solquen els primers llargs d’aquestes vies veïnes. La veritat és que fan un lleig horrorós però si més no permeten escanyar-los amb cordino fi i mira... ja fa l’efecte!

R1 ja som ara sí sota la línia que toca. Segon llarg de placa on s’ha d’escalar sense pressa amb bons aires entre txapa i txapa. El tercer se les promet més fàcil però els más que quintus regleteros demanen fer passos de ball: moviments lents, ràpids i pausa per descansar les puntes dels dits dels peus. Continuem ballant i arribem al L4 per passar al rock and roll. S’ha d’anar a buscar el sostre, sortir i remuntar per placa difícil i tècnica, per sort no gaire llarga. Arribem al final: L5 comú amb la Smoking, es nota pel brilli-brilli de la roca un cop a reunió. Llarg bo de grau amable, a completar amb flotants amb moviments de torsió que posen el punt i final d’aquesta via que acaba al costat mateix d’on s’inicia el passamà de la falsa feixa.

La veritat és que la via ens ha sorprès: llargs de molts metres on o gestiones bé les cordes o pesen una barbaritat i grau un xic colladet i variat entre el V+/6a segons el croquis que et miris.

Ara bé, la roca és espectacular!

 

Resse del Parce

L1. Cercant caragols

 

L1. Les xarxes metàl·liques

L2. La placa

L3. On els quintos fan mitjanes

L4. Els sostre i la seva sortideta

Darrer llarg

Les dansaires del chachacha