Hi ha dies que no saps per que tot es gira i ben poca cosa
surt com es manat...
Avui n’era un d’aquestos.....( això va pel corrector dels
collons....¡¡¡no ,no i no !!! , aquests?? ¡¡no i no!! que som de Lleida reòstiadeu ).
No us ho explicarem tot per que ens fa vergonya que sapigueu
fins a quin punt en podem arribar a ser de talossos , la nostra imatge publica ja
es prou llastimosa com per donar-vos mes motius i detalls per encara engrandir-ho
mes. Així que dons tot quedarà per a la nostra intimitat i per a que vosaltres feu
volar la vostra imaginació , recordar-vos que la realitat pot ser mes
espatarrant que la ficció. I per marcar sols un punt de sortida de la vostra divagació
dir-vos que lo César a sacat essent a la reunió..........
Avui sols hem encertat en lo dia , que marcava pluja per la
tarde i no a estat així , i en la via que ens ha semblat molt bona i molt ben
trobada i molt ben oberta i molt ben parida i molt ben dreta i molt ben
encarada i molt ben de tot ( això es per fer una mica la pilota als obridors
que s’ho mereixen).
La roca en general be tot i que ens ha saltat alguna coseta
i a rogles a primer cop d’ull pot semblar pitjor del que realment es.
La trobareu semi equipada i allí on no hi ha res hi podreu
ficar cosetes.
De material dúiem els aliens i joc de tòtems fins al verd i
ja fareu.
Anar de segon al començament del quart te la seua
gracia....millor no caure després de desxapar el parabolt.
Verticalota i variada de passos on hi trobareu quasi totes
les textures de la roca de la zona.
Tot i que va fent la serpeta per la paret , en tot moment
segueix la llogica de la roca i fa de molt bon resseguir en els pocs trams que
no es veu la següent assegurança fixa.
Com acostuma a passar quasi sempre l’últim , per a nosaltres
, lo millor llarg i amb diferencia.
La baixada va tendència a esquerra una mica així a ull mirant
de trobar les poques fites que hi han per la feixa de sota la de dalt us
portarà a prendre pel cul.
Es nota que aquet parell tenen ofici i la ma trencada en
això d’obrir vies , es veu mestratge i bon ull en tot el recorregut , ens treiem
el barret i els hi acceptaríem gustosament unes birres mentre ens donen unes classes
d’ascalada , si pot ser a Camarasa per que així no ens calgui ni moure millor
que millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada