LO GALL: Paral·laxi, 6a/A0 (165 m), Roca dels Arcs, Montsec de Rúbies

Les recents obertures a la zona, amb segell Ballart, com aquesta i la "Rey del Canto", pateixen d'overbooking. I si no que li diguin a Pepe i a Jesús que el darrer cap de setmana van intentar aquesta darrera i se'n van haver d'anar a la "Navarro". Avui pintava semblant, però una meteo no massa agradable, ens ha permès arribar els primers a la cua. Aproximant ja veiem que la "Rey del Canto" està ocupada i, poca estona després d'arribar a peu de via, ja tenim una cordada darrere nostre. Són coneguts, i sort en tindrem, perquè Pepe entafora un alien blau que no hi ha manera de treure. Helen i els companys de la cordada precedent es guanyaran el beure al Cirera.

La via és bona, però no tant com la "Rey del Canto" i, potser, sols potser, requereix una mica més d'alegria. Sobretot per l'arribada a l'R1. Escalada molt horitzontal i senzilla en aquest L1, però a mirar-s'ho bé en els darrers metres. Pepe ens cus el llarguíssim flanqueig i s'adorna de flotants amb mestratge l'arribada a l'R1. L'L2 canvia de to: arrencada plaquera (sobre el 6a+), xapatges llargs (deu ser cosa de l'Edgar que és un tio llarguerut, o nosaltres petits) a cercar el primer bolt del sostre; d'aquí ho provo, però no surto en lliure, tot i que els bolts estan a tocar. Un altre llarg flanqueig, fàcil també, però amb un enorme bloc que fa cague, i a posar-se sota el darrer bolt. Darrers L3 i L4 que fa Codi, que tot i que podrien semblar de tràmit, són ben bonics per la qualitat del rocam.

Esperarem a Helen i companys al Cirera perquè de nord se'ns atansa el negre. A més, la baixadeta a peu se les porta per la lleu nevada nocturna. Coincidim amb Anna i David que surten de la "Rey del Canto"; encantats. I en arribar al Cirera ens alegra trobar en Joan Carlos tornant a la feina després del seu greu incident i al mestre Armand; un plaer xerrar amb ell i agrair-li la feina.

Material: àliens (des del blau), tòtems (fins al verd)