Em diu Gerard que és una via de diumenge de ressaca i que ens quedarem amb ganes de més. I a mi que m'estranya. Com ja anem amb les expectatives no gaire altes, ens acabarà semblant bona. Típica factura DKP, però aquest cop amb grau amable i no gaire expo -a excepció del primer llarg-. Aquest primer té una placa fàcil però de poca capacitat de protecció. A mesura que aneu guanyant metres, la via es va pacificant. Es va guarint l'esperit.
Aproximació a la via de dues maneres, des de les casetes de la hidroelèctrica:
- La tradicional, pujant pel camí que us du a totes les vies de la zona. Però un cop a dalt haureu de flanquejar a la dreta a buscar el peu de via, passat el contrafort.
- Un cop sou sota la línia de tensió, a peu de tartera, en lloc de seguir el camí tradicional, seguiu a dretes a buscar unes fites que us pujaran pel bosc. Camí una mica feréstec però més directe, i us deixa a peu de via.
Rapeleu per l'Agüita Amarilla. 10 metres a l'esquerra segons sortiu. Amb dos ràpels fareu. Un de 30 m i un segon de 60 a la feixa que us permet baixar a peu.
Material: Tascons (petits i mitjans), àliens, tòtems i Cam#3.
 |
Ressenya d'en Gerard
|
 |
| Ubicació |
 |
| L1 |
 |
Jesús a l'L2
|
 |
| L3 |
 |
| L4 |
 |
| Fotocim |
Lo Xist (un màkina del metxero)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada