dilluns, 24 d’octubre del 2022

LA GARROTXINA 6b ( 6a+ obligat) 190m.-PUNTALS D'AGER-MONTSEC D'ARES

 

Ja queda molt lluny el temps en que baixar del montsec d’ares es feia una mica a ull pel fet de que el camí no era massa marcat.

De fa ja bastant temps que ara ja es fa per bons camins amb una traça mes que marcada  per la garbera de gent que hi ha transitat a mes d’una bona quantitat de fites.

L’altre dia mentre baixàvem comentant aquest fet comencem a trobar marques de pintura blava a les fites i algunes mes escampades pel camí a mes d'una curiosa gran quantitat de marques de pintura d’un taronja llampant fins i tot a trossos cada dos metres.

-Que collons es això?

-Es per que els que corren emprenyats no es perdin.

-I qui son aquestos que corren emprenyats.

-Uns que mentre corren runen (runar=deixar ben clar que estàs emprenyat a més no poder mentre ensenyes les dens ben apretades i a l’hora també  fas sirolls amenaçadors que així ho demostren).

-Clar , els que runen....runers.....lògic.

Mentre anàvem baixat pel camí vam entendre la gran quantitat de perills que aquestos curriols amaguen i la lògica preocupació dels que els hi munten les curses per que no pregon mal.

Ara us en farem una petita mostra de les recomanacions que nosaltres faríem als munters dels runers per que la cosa quedi com cal aprofitant les ja mundialment conegudes senyals de transit.

-Marcar els revols perillosos , marcar l’alçada de gàlib quant hi ha un abre per sobre del camí , marcar la diferencia de nivells fet quasi constant en tot el camí , una senyal de caiguda de pedres dels singlos seria mes que aconsellable , alguna senyal de ferm en mal estat de tant en tant també faria la seua feina , recordar repetidament també que el ferm por ser relliscós , a l’hivern la de boira i neu també seria adient , la de prohibició d’aparcar en el camí mes que necessària per estalviar topades , algun carril lateral de frenada d’emergència cada 100 metres i marcar al terra on es pot avançar al contrari i on no.

L’altra seria que l'organització fiques a cada runer  un adult coneixedor del terme que el portes de la maneta  i així estalviaríem feina i calers.

LA VIA

Avui anirem a fer-ne una de nova als puntals , aquesta vegada es obra del JOSEP GRAU i de la NURIA PUIG .

La via es diu la GARROTXINA , sense ser una via apretada si que te un cert compromís.

Poques assegurances fixes i de bon aparellar amb ferramenta , el quatre si el porteu el podreu fer anar però si no el duieu tampoc es imprescindible.

La roca una mica de tot , cap pany de tremolera però si us demanarà atenció en alguns rogles , em fet caure alguna coseta , res obrir els ulls i cap problema.

El pas de la via es entrar-li , un pas de 6b a prop del terra amb tensió fins a ficar la segona assegurança , l’assegurador haurà d’obrir be els ulls , aquí lo de 6a obligat no ho tenim massa clar, després la cosa ja afluixa.

Del grau direm que el grau del GRAU esta be de grau , es un grau com el grau d’avui dia.

Si hi aneu no trieu els llargs parrells , son els mes lletjos.

Be una via que no morirà d’èxit però si us farà passar un mati en solitud en un lloc preciós.

Nota : fer una crida a veure si algun artista en la matèria monta un curs de fer ressenyes com deu mana per que el nivell actual esta baixant fins a nivells vergonyosos.








SITUACIO

RESSENYA ORIGINAL 

CADA DIA QUE PASSA FEM MES LLASTIMA COLLONS!


LO XIST

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada