Ja queda molt lluny el
temps en que baixar del montsec d’ares es feia una mica a ull pel fet de que el
camí no era massa marcat.
De fa ja bastant temps
que ara ja es fa per bons camins amb una traça mes que marcada per la garbera de gent que hi ha transitat a
mes d’una bona quantitat de fites.
L’altre dia mentre baixàvem
comentant aquest fet comencem a trobar marques de pintura blava a les fites i algunes
mes escampades pel camí a mes d'una curiosa gran quantitat de marques de pintura
d’un taronja llampant fins i tot a trossos cada dos metres.
-Que collons es això?
-Es per que els que corren
emprenyats no es perdin.
-I qui son aquestos que
corren emprenyats.
-Uns que mentre corren
runen (runar=deixar ben clar que estàs emprenyat a més no poder mentre ensenyes les dens ben
apretades i a l’hora també fas sirolls amenaçadors
que així ho demostren).
-Clar , els que
runen....runers.....lògic.
Mentre anàvem baixat pel camí
vam entendre la gran quantitat de perills que aquestos curriols amaguen i la lògica
preocupació dels que els hi munten les curses per que no pregon mal.
Ara us en farem una
petita mostra de les recomanacions que nosaltres faríem als munters dels runers
per que la cosa quedi com cal aprofitant les ja mundialment conegudes senyals
de transit.
-Marcar els revols
perillosos , marcar l’alçada de gàlib quant hi ha un abre per sobre del camí ,
marcar la diferencia de nivells fet quasi constant en tot el camí , una senyal de
caiguda de pedres dels singlos seria mes que aconsellable , alguna senyal de
ferm en mal estat de tant en tant també faria la seua feina , recordar
repetidament també que el ferm por ser relliscós , a l’hivern la de boira i neu
també seria adient , la de prohibició d’aparcar en el camí mes que necessària per
estalviar topades , algun carril lateral de frenada d’emergència cada 100
metres i marcar al terra on es pot avançar al contrari i on no.
L’altra seria que l'organització
fiques a cada runer un adult coneixedor
del terme que el portes de la maneta i així
estalviaríem feina i calers.
LA VIA
Avui anirem a fer-ne una
de nova als puntals , aquesta vegada es obra del JOSEP GRAU i de la NURIA PUIG
.
La via es diu la
GARROTXINA , sense ser una via apretada si que te un cert compromís.
Poques assegurances fixes
i de bon aparellar amb ferramenta , el quatre si el porteu el podreu fer anar però
si no el duieu tampoc es imprescindible.
La roca una mica de tot ,
cap pany de tremolera però si us demanarà atenció en alguns rogles , em fet
caure alguna coseta , res obrir els ulls i cap problema.
El pas de la via es entrar-li
, un pas de 6b a prop del terra amb tensió fins a ficar la segona assegurança ,
l’assegurador haurà d’obrir be els ulls , aquí lo de 6a obligat no ho tenim
massa clar, després la cosa ja afluixa.
Del grau direm que el
grau del GRAU esta be de grau , es un grau com el grau d’avui dia.
Si hi aneu no trieu els
llargs parrells , son els mes lletjos.
Be una via que no morirà d’èxit
però si us farà passar un mati en solitud en un lloc preciós.
Nota : fer una crida a
veure si algun artista en la matèria monta un curs de fer ressenyes com deu
mana per que el nivell actual esta baixant fins a nivells vergonyosos.
SITUACIO
LO XIST
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada