Bones Colla.
Permeteu-me que primer us
en faci cinc cèntims de les cabòries d’un paleta de poble , amb un nivell cognitiu d’un pardal d’era , mentre es fa unes torrades amb all.
De fa temps i sovint sento
allò tant conegut per tots de “ARRIBA ASPANYA”............
Si Aspanya està arribant.........es
que encara no hi es...... i si encara no hi es......que collons i ha ara???
I.... vosaltres creieu
que es possible que quant arribi , s’ho repensi i decideixi passar de llarg????
Be prou de carallotades ,
ara si ja la via , que suposo que si mireu aquest blog es mes per les coses de l’ascalada.
Primer us farem menció dels
magnífics ràpels d’accés a la base de la paret.
Després de pedalar uns dos quarts de tres quilometres si fa o no fa , passareu per sobre d’un pont de roca .
Comença la festa , a la dreta i pel forat baixàreu uns metres , fàcils però millor no badeu i lligueu-vos , un cop al ràpel.....¡lligue-vos els matxos!!
Resseguireu una magnifica i bruta canal vertical fins a peu de paret .....un primer ràpel rarot on caldrà prendre cura de les pedres que cauen , millor passeu de la instal·lació muntada a un abre (queda al bell mig de la caiguda de pedres) i cap allà als cinquanta metres trobareu a la dreta un bons tros d’arbre de tres branques que us permetrà fer el segon ràpel directe (la corda corre prou be) .
Després el segon ràpels on ja no us cauran
pedres però si terra i fulles a dojo.....es a dir un joia d’accés.
Un cop al peu de paret i
mirant cap al riu , caminareu uns 100 metres cap a la dreta , també prou
interessant , porteu pantalons llargs....
Com es probable que per
les xarxes no hi trobeu gran cosa ( es la primera vegada que es penja) us en
farem una mica de explicacions.
Lo primer llarg , si sou
de morro fi us direm que la roca es una merda , si coneixeu la Carbonera us
direm que esta prou be , sols us caldrà vigilar una mica , curiós i de bon
equipar.
Lo segon majo majo i ja
de bona roca , verticalot i de grau mantingut , us demanrà algun cop de gas.
Lo tercer ben bonic vertical
amb la teca a un desplomet , mantingut i de bon aparellar.
Lo quart torna a tenir la
roca una mica així com de la zona , on caldrà obrir l’ull per tal de ficar les
assegurances i amb una arribada una mica de cul apret a una magnifica reunió penjada
i enxovada en una cafurna.
Lo cinquè te una espatarrant
sortida aèria i pit amunt per terreny vertical , en algun petit tram vigileu la
roca.
Lo sisè es curt i ja
descomprimeix l’esfínter , nosaltres vam fer role a un abre del cim.
Com diuen per les xarxes....si
es fes mes es netejaria.....el meu consell es que no hi compteu masa.
Tot i no ser de les
millors de la zona a nosaltres en ha agradat força , deixant clar que es una via amb un cert caràcter amb un accés de merda.
NOTA: A LA SEGONA REUNIO HI HA UN NIU DE VOLTOR , MILLOR ANAR-HI PASSAT LO JUNY.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada