Dia festiu a la capital de ponent i la gallada es dispersa. Un parell cap al Mont-Roig a embolicar-la amb un parell de vies noves que faran parlar. Pam i jo pugem cap a la Ribagorça i ajudarem Luichy a restaurar una vella i bona via.
No és difícil, però obliga en el seu modest grau. Roca excel·lent. Dos llargs centrals de tràmit, però que no molesten; són, fins i tot, agradables de fer.
Primer llarg amb el pas més difícil de la via tot just aixecar-te del terra; placa fina que, si no l'escaqueges per l'esquerra, t'obliga a un bon acte de fe amb l'spit una mica lluny. Els dos llargs de dalt són boníssims i, quan no estan equipats, sempre pots posar cosetes; tot i que caldrà escalar amb una mica d'aire.
El reequipament manté el caràcter de la via i s'han eliminat 3 spits on no calien.
La retirada la fem per la cara nord. Un cop al cim, seguim l'aresta, encordats, un llarg més a l'esquerra. Al collat trobareu una instal·lació nova de ràpel que, en una tirada, us deixa a la tartera. D'aquí un ràpid descens fins a la carretera.
Material: Tòtems
 |
Luichy resse
|
 |
| Ubicació |
 |
Re-Styling team
|
 |
Enorme darrer llarg
|
 |
Crestejant cap al ràpel
|
 |
| Visita abans del descens |
|
|
 |
FotoBar
|
Lo Xist
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada