Feia anys i panys que en passar per Oliana i en veure la
paret del Rumbau sempre dèiem , collons algun dia ens haurem d’atansar-nos hi a
tastar aquest singlo ( cingle en català normatiu , aquet que es va redactar
sense consultar-nos als de Lleida).
Dons be , l’altre dia ho proposo i.... ¡ah recollons! tot
hom hi va ser d’acord , de tant en tant sembla que també em tenen en compte.
Com que aquesta paret te fama de roca una mica així així com
a allò de ves tu , així per dir-ho finament “de merda” i per ser el primer cop ,
proposo fer xurri climbing i.... ¡ah recollons! Tot hom hi es d’acord.....tanta
generositat no acostuma a ser normal , ja tinc la mosca sota el nas , això no
se jo si.....pero mira de moment tot rodat.
Fem reparticions de vies i cordades , avui també em tocarà aguantar
als vells un altre cop , no tot podien ser flors i violes.
Arribem a peu de via , decidim jugar-nos els llargs a les
palletes....però pelletes palletes , les de palla , que a aquestes edats trempar així com
així a la valenta a qualsevol hora ja seria demanar massa.
Be em toca començar , lo Jesús després i lo Cèsar tancarà la
feina , i aquí comença el que .
Segons acabem la rifa , lo mangales gira amb els braços
creuats , comença a unflar el botet amb el capa acotxat i comença a remugar.
-Mira tu que a mi m´han tocat els llargs rostolls , que jo volia apurar els artifos ,
que al primer que es pengi d’una xapa el despengem i ho proba un altre , que ja
no us ajunto...
Jo , amb lo bona persona que soc i tot veient que fins i tot
ja començava a canviar de color cap a un morat suspitos , en un acte de bona
fer i amor incondicional ( be , bo , la veritat es que no em venia gens de gust
haver d’aguantar-lo tot lo sant dia empudegat ) decideixo que arrenqui ell i
pari de fer el borinot i per que no duia una piruleta que si no també li dono.
I es així dons com comencem d’una punyetera vegada aquesta
bonica i mes que prou equipada via.
La via ens ha agradar força , els cinc primers llargs prou
verticalots i que permetent ascalar sense cap estres ni compromís.
La roca , tenint en compte lo repetida que es i lo
sanejament previ , l’hem trobat de collons de mico , també diré que a aquesta impressió
podria ajudar el fet de que portem una temporadeta que no surtim del Doll.
Del grau direm que els 6b ens han semblat una mica regalats
, els A0 serien 6b i el segon Ae del cinquè sortiria per 6b+.
La baixada si pareu atenció a les poques fites que hi
trobareu ben còmoda , si no anireu a petar al barranc de patac , penseu que lo camí
va per l’esquerra del barranc al moment en que es comença a tancar.
En fi una molt bonica via per fer l’ascalador de via llarga
i poder obrir llargs sense estres.
Això últim es per que m’antengon la canalla els vells no em
foteu ara a parir per parlar així que últimament la gent esteu molt de punxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada