LO GALL: Que pagui Pujol (variant directa), 7a (465 m), Pic de St. Cugat, Escales

Sembla que continuem defugint de les multituds pasquals; dissabte solitari al Pic de St. Cugat. Jesús proposa aquesta 4 estels, hi anem amb l'esperit de passar un dia "love" i acabarem fotent-nos una bona tunda. Set horetes de cotxe a cotxe, i això que no hem badat gens. La via és molt bona: ben equipada, amb roca excel·lent, llargs fàcils fins a l'L10, i molt divertida. La variant que modifica el trajecte original a partir de la R8 canvia el caràcter de la via i li dona un plus. Els dos darrers llargs són els millors i els més obligats. Tots dos de placa, bastant tombada, regletes monofalàngiques. L'L11 té un únic pas difícil, que no ho serà pas pels més alts. L'L12 segueix la tònica, però més continu, més llarg i amb més passos difícils. Quasi es deixa fer, però una patinada i un mal de dits de peu obliguen a una parada cap als 30 m. Em trec els gats, massatge als dits, i amunt de nou. Enorme llarg, fantàstic.

Aproximació: 30'. Més o menys evident, seguint el camí d'accés a la ferrada. Gran fita de pedres a peu de via. Placa inicial amb spits

Descens: 3 ràpels. El darrer el trobareu baixant a peu per la canal des de l'R10. Busqueu en un arbre a l'esquerra. Us deixa al camí de la ferrada que podeu resseguir. Hi ha un ràpel opcional, però no l'hem fet i hem seguit la sirga de baixada

Material: 24 cintes. Si no feu el darrer llarg, amb 15 n'hi ha prou. Si feu "back-cleaning" al darrer llarg, us podeu estalviar 4/5 cintes, ja que algunes xapes són a tocar. Això sí, el segon haurà d'escalar.