LO GALL: Niu Piu (Directíssima Gall, 6a, 300 mts). Pic de Peguera, Cara Oest

Ens arrepleguem amb Ari, Jesús i Vic i anem un parell de dies al Colomina. A la fresca. El primer dia serà clamorós. Pujada des de l'embassament de Sallent amb tots els catatricos. Deixar el bivac prop del Colomina, i seguir cap al coll de Peguera per baixar al peu de la Oest. Encara no hem començat a trepar i ja portem més de 1000 mts entre esquena i pit. Ari i Vic se'n van a la Colomalla (a l'esquerra de la Raiers), i amb Jesús anem a la Niu Piu. Totes dues factura d'Enric Lucas i companyia, de manera que la cosa pinta seriosa. Cap informació a les xarxes i aventura assegurada. Com tots havien fet la Raiers (més factible pel que diuen), doncs a callar i a entomar.

La ressenya bona la trobareu a la guia de Luichy (Roca caliente), i ja avisa (difícil vía de fisuras con equipamiento mínimo). Doncs sí, i encara més "mínimo" perquè durant el recorregut hem replegat 2 pitons del terra. Un de regal pel Joan que està fent de les seves amb el Pelut al Montroig.

Efectivament, via difícil, d'ambient molt alpí, i que et fa gaudir de l'escalada a quasi 3000 mts d'alçada.

L'inici de la via és indefinit. Nosaltres trepem abans del gran bloc que talla la canal oest després de la bifucarció, i ens posem a peu de paret buscant el terreny més senzill. Curiosament (o per xorra) quedem just per sota de la R1. De manera que Jesús comença, i amb un "empalme" especialitat de la casa, es planta a la R2. S'ha cascat 90 mts de llargs amb dos cordes de 60. La ubicació de la R2 és clara, a la dreta de la final d'una gran canal. A partir d'aquí, la via és prou evident, sense massa opcions de pèrdua. Segueix diedres, fissures, sostres amb relativament bones possibilitats de protegir, però no val a caure. El grau apretat. Compte amb els V+ i ja no parlem del 6a del L5, amb una placa difícil de protegir, que et deixa sota un doble sostre protegit amb 2 pitons. Cal tibar. I finalment, un senzill passeig ens deixa sota els 2 darrers llargs que et pugen a l'aresta cimera. Li fot Jesús, i com no veu clar el traçat original, decideix "unilateralment" obrir una variant de sortida més directa. A mi ja m'està bé perquè així m'estalvia el 6b que no em vull ni imaginar. Però compte amb la variant, 6a del bo net, net. Coses de màsters.

Finalment, una senzilla trepada cap al cim, i coincidim amb Ari i Vic que també tot just acaben la seva. No sembla que els hi hagi agradat tan com a nosaltres. I cap al bivac que ja són les 6 del vespre i acabarem amb més de 12 hores non-stop. La grata sorpresa (o no), és que la part lliure del Colomina és oberta, sols hi ha un ocupant, i qui vulgui, podrà dormir sota cobert. Bé, això és el que ens pensàvem, però les coses van sortir diferents. Però això mereix una altra entrada al bloc.

Material: tascons, àliens, tòtems, cams #2 i #3.