HISTORIES DE LA PANDEMIA

Hola Majos i Majes , ara feia temps que no publicava res , una mica de gosseria que arrossego  i manca d’inspiració també.

Com que d’ascalada no en podem pas parlar gaire , us faré lo PARTE de com ho portem pel PLA això de la pandèmia i axi de pas col.laborar una mica amb lo Cesar que es l'unic que penca al Blog.

Com suposo ja sabeu tots , ara estem en estat de “GUERRA” segons la “ PLANA MAYOR “  del “GOBIERNO DE ESPAÑA” . Lo de PLANA ve de la front que llueixen , lo de MAYOR deu venir per l’edat dels virguets que surten per allí a fer-nos en cinc cèntims de la situació i explicar-nos el que i el com s’ha de fer tot , lo de GOBIERNO ja no tinc massa clar que collons deu voler dir.

Be , el cas es que als pobles aquesta situació es força diferent de la de les ciutats , al pobles petits lo de no veure ni a deu pel carrer ja es cosa mes que normal , l'estrany fore lo contrari.

La relació entre la gent , en algunes coses si que ha canviat , en altres no gaire , ja no calia.

Per exemple per la salutació en quant et creues amb algú pel carrer , no cal ni mirar-lo , amb alçar una mica la barbeta i deixar anar qualsevol mena de bramet preferentment format per vocals , ja quedes com un rei , això si , algun gesto si que has de fer per poc que sigui.

Si hi vols xarrar no cal ni atansar-te , tranquil·lament , fins i tot des de l’altre cap de carrer , pots enraonar a crits educadament , això a mes pot portar que de qualsevol porta o finestra surti algú mes per ficar-hi cullerada sen se mes explicacions , es com un TWITTER però a nivell local .

A això de repartir menjar pels demes per les portes ja hi estem acostumat , la gent quant ve de l’hort o del tros si no esta per osties i no te ganes de petar la xarrada , fan bosses i les pengen a la barana o al picador , es com el vostre GLOBO però de franc.

La distancia de seguretat  quant vas a ca l’Agustí a comprar tampoc es problema , o no hi ha ni deu o si hi es no hi entres per no fer cua , ja passaré mes tard . Si ho fas hauràs de tenir present que et repassaran tota la teua família  i la seua de retruc , això pot ser una horeta llarga tranquil·lament , ve a ser com una revista del cor però a nivell comarca i voltants  , se’n diu trobar ganxo.

La seguretat als carrers també controlada , no tenim ni GUARDIA URBANA ni UME ni càmeres de vigilància i sols molt de tant en tant algun MOSSO ve a fer un tomet , però no ens cal , tenim a la WINDOWS , la PASTANAGA  , la XUT i alguna mes repartides estratègicament per tot el poble i sempre actives , no caurà ni una sola fulla d’un abre sense que la xarxa interna de comunicació , i a la velocitat de la llum , escampi ràpidament  per tot el poble els fets i si no som prou importants no passa res ,  s’hi afegeix una mica de salsa i marro per donar-los hi pes i entitat , per que m’entengueu a això vosaltres en direu FAKE NEWS.

Pel que fa a la distancia amb el teu company de treballs tampoc no cal patir , el terme es gran i els bancals mes petits ja tenen mes de quatre porques , a mes  si cal treballar tots al mateix tros sols cal que cadascú s’agafi un reng i aclarit , ja estan a mes de dos metres.

Lo de fer un passeig de forma legal també ho toquem prou be , al poble hi ha prous gossos i ens els deixem.

L’altre dia mateix , Divendres Sant , em va trucar lo SISQUES.

-Noi vols anar a fer un passeig ?? vine que trauràs la XISCA , així de pas faràs també la processó i una mica de d’exercici .

En arribar a la seua porta me’l vai trobar allí plantat amb una mica de rialla sorneguera sota lo nas , en aquell moment no la vai saber entendre , però  be som-hi.

Però ah recollons , sols encarar lo camí de la secla gran vai entendre perfectament lo de la processó , mes que res per lo curts i lo espaiats dels passos de la gossa , a aquella imatge sols li faltaven  unes cornetes i uns tambors .

Als quinze minuts vai caçar al vol lo de fer exercici quant la bestia va caure ja estragada al terra , resulta que lo “cadell” te 14 anys i 32 quilos , i a la pobreta la vai haver de tornar jo al coll.

En arribar m’esperava la ROSA , i amb veu dolça i cerimoniosa em va preguntar.

-Com ha anat??

I jo encara esbafegant , guardant lo possat i mirant de no haver de comentar la jugada contesto.

-Be be , ens ho em passat be.

Tot just es tancar la porta , jo encara fora refent-me , i sento a dins unes fortes riallades a pit obert i en un perfecte “ DUETTO”.

La mare que els va parir!!! però tranquils , tranquils a aquet parell encara els hi de repassar la teulada , ja us ben juro que ja no riuran tant.

Au , ara per tancar lo monogràfic us penjaré una cançoneta feta per un noiet del poble l’ORIOL  musicant unes ben parides reflexions de l’ANDREU , lo pastisser del poble , sobre lo tema que tractem.

No guanyaran un GRAMI però es tot el que us podem oferir.

MINUTOS MUSICALES

https://www.youtube.com/watch?v=-SJCKccTUSg&feature=youtu.be