LO GALL: Rosa d'Abril, 6c (ED-, 210 m), Serrat de les Garrigoses, Montserrat

Avui, com el Madrid, juguem fora de casa. Escasses vies fetes en aquest massís (3 fins ara), i sempre em costa acostumar-me al seu rocam. Fugint de les temperatures de ponent, ens apleguem 4 occidentals. Jesús i Òscar se n'aniran a l'Aranya. Així ens anirem creuant, rient i dient-nos rucades. Ari i jo anirem per la que probablement sigui la millor línia del sector (això diuen). Segell Ballart i ens ensumem un tsunami emocional, tot i que també com avui, el tsunami es quedarà en marejol. Sí que és una via dura, però tampoc tant. Qüestió d'expectatives ?

Un primer llarg rostollós, amb una placa fàcil però de lo més expo de la via, dóna pas al que serà el millor de la via (L2), junt amb l'L3 i darrer. Aquest L2 és una bona fissura lleugerament desplomada, amb roca més bona del que aparenta (potser ja s'ha arrencat tot el que quedava). Caldrà fer algun repòs, ja que ubicar les proteccions t'acaba trinxant. La placa del L3 és curta, excepcional, divertida i relativament ben protegida. I després d'una quants metres de tràmit, i un avant-darrer fàcil però també compromés, s'acaba amb un excepcional diedre, amb passos d'off-width, que et fan regirar i que trobem més difícil del 6a marcat.

Escapada carenant a buscar els ràpels de l'Aranya.

Compte amb els ponts de roca del L5. Tots putrefactes. Ari s'ha enrotllat i us ha deixat el darrer nou de trinca. Probablement el més crític.

Material: àliens, micros, tòtems, Cam #2 i #3, i uns pocs tascons.