LO GALL: Existencialismo, 6b/A1 (650 m.), Paret d'Aragó, Montrebei

Dos mots apareixen invariablement a totes les piulades d'aquesta via: Envergadura i Compromís. I ho patim a les nostres carns; ens costarà més de 14 hores. La via no dona treva. Excepte el primer, el darrer i part de la travessia, qualsevol llarg et posa a lloc. I són uns quants. A mi personalment no m'ha emocionat. Roca dolenta a les primeres tirades i alguns llargs que podrien ser bons, com els primers del gran diedre, plens de matolls i esbarzers.

Tot i començar a escalar a les 8 del matí (compteu un parell d'hores d'aproximació), ens agafa la nit a dos llargs del cim. I clar, com ja es fosc, se'ns en fot tot quatre gaites i abordem el que queda amb calma i tranquil·litat. I el que queda és un terrible avant-darrer llarg que us diposita a l'avant-cim, amb una lluna espectacular i un darrer llarg de gaudir a la foscor. Així doncs, a les 10 de la nit passades al cim, i encara ens quedaran 3 bones horetes de retorn al cotxe. Però tranquils, segons la teoria de Vic, l'activitat nocturna no cansa.

Respecte als llargs hem seguit la ressenya del Parce. Surten llargs molt llargs, però t'estalvies uns quants i la fem en 14. Còmodes reunions en general, excepte una R11 de la qual penjareu d'una savina una bona estona.

Material: tascons (trobareu un joc en algun lloc per sobre de la feixa gentilesa de V. Francia), aliens i tòtems per duplicat, Cams#3 i #4. 16/17 cintes llargues. 3/4 pitons (nosaltres hem pitonat un parell de cops)