Ménage à trois, 7a (190 mts). Carbonera

Farà un any vàrem començar aquest projecte que Víctor tenia al cap. Després d'obrir els primers dos llargs, se'ns va tirar a sobre la tardor, i fins aquest estiu no l'hem enllestit. Línia prou directa, atlètica, poc equipada i amb trams que requereixen tant de tècnica com de pila.

El primer llarg és comú a la terra lliure, on caldrà anar per terreny fàcil fins l'arbre de la R1. El L2 surt cap a l'esquerra a buscar un flanqueig protegit per un bolt. D'aquí directe amunt, amb un pas de bloc dur (6c) i llarg, difícil pels petits. El L3 torna a sortir cap a l'esquerra. La part dura seran uns 20 mts, amb 4 bolts i on s'ha de posar algun flotant que quedarà bé. De bolt a bolt tocarà tenir fe i escalar. Per arribar a la role, un tram net, no massa difícil, empudegat per algun arbre (que també ens ajuda). El L4 és evident, amb una arrencada encara més dura, on la cosa arriba al seu clímax per sortir del 4at bolt. Durant aquest llarg haurem de fer de tot, fissura, off-width, descansar com puguem, i per si els primers metres no t'han trinxat prou, queda la sortida de l'àmplia fissura, tirant enrere, protegida amb un bolt. Llarg dur que es va obrir l'Ari en una sessió interminable de 6 hores i que malgrat que li vam oferir ajuda amb la corda fixa dels ràpels, la va declinar, indignada per la oferta.

El grau pot ser orientatiu, però han estat encadenats pel Víctor. Bona via, sobre tot per a aquells als que tant els hi agrada escalar sense expansions. Aquesta és la vostra. Això sí, porteu el 6b ben apamat. Apa, a gaudir que són 2 dies.

Material: àliens, tòtems (els 7), Cams #0.75, #1, #2, #3, #4

Ressenya Cal Gall

Peu de via (Terra Lliure)

Primer llarg de la Terra Lliure i a sobre es veu els darrer llarg de la Ménage

Còmoda R1

Inici L2

Sortint de la R1

Víctor al pas del L2

L3

L3. Arribada a la R3. Aprofitant qualsevol forat per descansar

Víc i els ninots del Salla

Ari obrint el L4

Vïctor fent el borinot i netejant

Darrer pas del L4

Fotocim

Lo Xist  (Recreació basada en una història real)

En relació a aquesta estació, tant de moda avui en dia, hi ha una història ben curiosa. Resulta que l'estació no entrava en els plans de futur de Renfe, i fa uns anys es va intentar la seva demolició. El poble de Sant Llorenç es va mobilitzar i va aturar les màquines. Però, ben conscients de que les coses no acabarien tan fàcilment, i preveient que en el moment en que la pressió veïnal minvés les màquines tornarien a la feina, l'alcalde pedani del moment va fer una trucada a Renfe, aconseguint fins i tot parlar amb el responsable del contenciós. Li va intentar explicar la importància de l'estació per al poble, però ja se sap, què els hi expliques a ells ?. Després d'una llarga conversa, amb el responsable dient que no es podia fer res per evitar l'enrunament de l'estació, i quan els telèfons s'anaven a penjar sense arribar a cap solució, l'alcalde va i li diu:
- Bé, que sàpigui vostè que aquest poble sempre ha estat lluitador, bel·ligerant, i que potser, qualsevol dia d'aquests anem a cremar la seva casa a Madrid.

A l'endemà, les màquines ja no hi eren.