LO GALL: Catalunya, 6b/A1 (7a), 115 mts, Roca Monera, Farena

Bonic racó de la Vall del Brugent, prop de La Riba, on s'hi troben un grapat de vies, a l'ombra bona part del dia. Potser una de les més assequibles, per l'equipament, és la Fernández-Molero, piada per Joan i Merto aquí , ja fa uns anyets. Fa poc la vam repetir amb Òscar, i avui ens arribem amb Pepe a fer la Catalunya. Oberta al 78, i reequipada pels aperturistes al 2008, és una bonica via, dureta, bastant protegida, tot i que calen coses.

L'aproximació és bastant fàcil. Carretera de La Riba a Farena, i aparcar abans d'arribar al poble. En 15', baixant per una pista cap al riu, arribarem a peu de paret. Un mur que impressiona bastant.

Surt Pepe al L1 sense contemplacions, directe a l'A1. L'entrada és roca particular, erosionada, relliscosa, i en lliure no li veiem el 7a per enlloc. A partir d'aquí la cosa canvia. Compte quan sortiu del tram de 7a en seguir tendència a esquerra, si no, fareu com Pepe i acabareu a la reunió de la Fernández-Molero. El L2 és boníssim, amb un pas duret abans de la role (6b+) que s'encadena amb una mica de pil·la. El L3 fàcil (V+), ens permet fer una reunió opcional abans del L4. Aquest torna a ser un 6b+, de fissura, que em sembla bastant més dur que l'anterior. La primera panxa bé (6a+/b), però la segona fa patir els dits. Com no em veu ningú, recolzo el peu en un pitó per xapar. Heu d'abandonar la fissura després d'aquesta apretada, i flanquejar a l'esquerra uns 8 mts. Al darrer llarg surt Pepe, per un 6a de diedre tombant a dreta que t'acaba de posar les pil·les (també pot ser un 6a+). Al darrer bolt, travessa a l'esquerra de nou. Alguna ressenya diu que és expo, però hi ha un pitó que treu la por. I ja fàcil a dalt.

Per baixar doneu el tomb per darrera, a buscar un pi on al seu peu hi ha una instal·lació nova. En dos ràpels sereu al terra, això sí, connectats per una feixa on cal caminar amb compte, però gens complicada.

Material: Àliens, tòtems i tascons petits/mitjans.