Els plans inicials eren intentar la Ravier a la mateixa paret, però un repentí atac de mandra pitonadora ens fa canviar l'objectiu. Tot i que Víctor ja les havia fet, en el meu cas, malgrat haver-la rapelat uns quants cops, em faltava la Urbi et Orbi. Així que ens hi posem, i un cop feta, tornem a rapelar i li fotem a la Rat Penat. Al final seran 200 mts d'escalada molt atlètica, relativament protegida, i que ens farà acabar el dia trinxadets.
La via és excel·lent, amb bolts els justos per no morir a l'intent, però que obliguen a escalar. El primer llarg és el més exigent. Sobre tot tenint en compte que l'arribada a la reunió és on està el percal. És uns successió molt llarga de passos de placa fins, amb bastant d'aire, i amb l'afegit de portar 40 mts de corda penjant. Víctor aguanta com un campió fins a l'avant-darrer bolt, però la corda ja li frega massa. De segon l'encadeno per pèls. De primer ni fart de vi. Un llarg que fraccionat hagués estat millor. El segon llarg, tot i tenir la mateixa llargada, al ser més directe no presenta problemes de fregament. També és boníssim i els resolem sense massa complicacions.
I com no tenim prou tornem a rapelar. Recuperem un tòtem que m'ha caigut i anem cap a la Rat Penat. Tot just feia un parell de setmanes que hi havia estat, i ja tenia clar que no volia tornar a fer el 3er llarg. Així que comença Víctor i encadena el 6c+ como Pedro por su casa. Jo al segon he de fer un repós, i el 3er el treiem com bonament podem.
Fantàstica escalada que ens deixa sense bateries. Cap al bar i a esperar que el Salla ens doni noves notícies d'aquesta paret. Serà aviat.
 |
| Ressenya Made in Gall |
 |
| Víctor al L1 |
 |
| Ojo panorama |
 |
| L2 |
 |
| Foto cim tope gall |
Lo Xist
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada