19 de Novembre de 2016-ALT URGELL-Roca dels Collars-DIONI 180m 6a (V+ obl.)

 Aproximació "ma u meno"

Ressenya Cal GALL

   Hola nenes! Després d’una bona temporada sense dir ni piu, la flor i la nata del Galliner torna al lloc que li pertoca, es a dir , a lo mes amunt, per fer-se “caca” a sobre d’aquesta “canallota” que es fan dir “Gallellite”. Que sabran aquests “Gallifardeus” de lo que es cou per les parets de les nostres contrades. Que n’aprenguin!!

   Be, després de haver tocat una mica la cresta als “xavalillos” us explicaré la gran expedició que vàrem realitzar aquest últim dissabte.

Una expedició com cal ha de tenir tots els apartats inherents a la mateixa i que es poden resumir , bàsicament en xxxxx apartats: Integrants. Objectiu. Planificació. Viatge. Camp Base. Aproximació. Aclimatació. Execució del Objectiu. Descens i Passi-ho Be.

   Els integrants, mes o menys els de sempre. L’objectiu el vàrem buscar per Internet, via sense massa compromís i equipada. La planificació va ser amb uns Wasaps amb confirmació per part dels expedicionaris. El viatge , de puta mare, amb dos cotxes d’última generació amb bona musiqueta. El  camp Base, al Tahusa de Coll de Nargó , on ens vam fotre un bon esmorzar , un pam de llonganissa a la brasa per allò que diuen “Que de lo que se come se cria” encara que ens vam quedar amb “De ilusión tambien se vive”. L’aproximació, renegant, com sempre. L’aclimatació dient rucades i fent fotos estupides. La execució del objectiu, suant la gota grossa i fent marranades. El descens , fins al monyo, mai s’acaba i el Passi-ho be..... deixem-ho córrer.

Fitxa Técnica:

APROXIMACIO: Des de Coll de Nargó cap a Organyà , ens desviem direcció Sant Llorenç de Morunys. Agafem la carretera a l’esquerra direcció Canelles, abans d’arribar al poble, en un revolt força tancat , agafar una pista que surt cap a l’esquerra i que ens portarà al Mas de Sant Pere. Aparquem en una corba uns cent metres abans del Mas. Ara , a peu resseguim la pista fins el fons del barranc , creuem el riuet i continuem a l’esquerra en pujada, passem per la vora d’una furgoneta abandonada i continuem per la pista fins el final de la mateixa, sempre a l’esquerra. En l’esplanada final hi surt un camí a la dreta (fita) seguir-lo i remuntar un ressalt per la dreta, després passar per un coll i cent metres mes amunt , en diagonal a la dreta , a l’ombra d’unes carraques hi trobarem el inici de la via.

LA VIA: Via guapa amb bona roca, plaques , un esperonet i un llarg final molt bonic de tall clàssic. No mes cal portar catorze cintes i reunió, però jo vaig fer anar un Streep pel llarg de 6a i menys mal que lo Juan em va deixar la cinta posada (GRACIAS JUAN)

DESCENS: En tres ràpels tal i com surt a la ressenya, en el primer “cuidadin” al recuperar les cordes.

AFOTOS:

 Aprox.

 Quines fotos mes guapes fa Lo Juan!!!

 Sense comentaris

 Encara menys! Quina vergonya!

 Un altra del Juan

 L1

 L2

 L3

 L4

 L5

 Fotocim 1

 Fotocim 2

LO XIST: