LO GALL: Gritos y Susurros (Diedre Gris), 6a+ (V+ ob). 410 mts, Paret de Catalunya, Montrebei

Diuen que és una de les vies més repetides a la paret de Catalunya. I no és d'estranyar ja que és una meravella. L'aproximació és molt guapa i tranquil·la des de Pont de Montanyana, el traçat és lògic, presentant trams on escales de tot; diedres, xemeneies, sostres, flanquejos vertiginosos i poca placa, en un entorn inigualable. La via no té cap llarg lleig. Cap. Fins i tot el llarg de sortida és bonic. L'equipament és pobre i vell en alguns casos, però tota la via és de fàcil protecció. I el grau és prou assequible.

Total que ens apleguem amb l'Ari i l'Edu i a les 10 comencem a caminar des del pàrking. Confiats en tenir tot el dia de llum pel davant, ens vàrem prendre l'escalada com el que és, un regal. Com si fóssim davant un pastís, assaborint cada llarg, amb tranquil.litat, ben segurs i amb ganes que no acabés mai. I així va ser que vàrem sortir de nit :-)

Preocupat jo perquè la baixada a les fosques pintava xunga, no comptava amb l'olfacte de perdiguer de l'Edu i el suport logístic extern del Víctor Francia que ens tramet una topo de baixada i ens diu que tranquis, que el camí està fitat. De manera que seguint les fites que surten en direcció nord, perpendicular a la paret, la baixada esdevé un passeig agradable d'un parell d'hores.

La via no cal piular-la. La trobareu descrita arreu. Sols destacar que es poden empalmar alguns llargs malgrat no ser una cordada d'empalmadors nats com la Almarza-Salla ;-) Nosaltres ho vàrem fer amb els L3-L4 i els L8-L9. Llargs a destacar són aquests L8-L9, que empalma l'Ari, amb un super-sostre al L9 amb una pinta terrible però que es fa bé gràcies a les super-bústies que té i el treball de peus en diedre. I també destacar el L11, potser el més dur, per la seva continuïtat i verticalitat, però on es pot posar de tot i més.

Hem trobat a faltar alguns claus en algunes reunions, de manera que us caldrà reforçar-les, però en general són còmodes. Fins i tot la més penjada (R8) permet fer una bacaina i tot.

De material anàvem ben sortits; tascons mitjans, doble joc de tòtems, àliens, cams del 2 al 4 i 15 cintes (si poden ser la major part extensibles, millor).

Una immillorable manera de celebrar un 52è aniversari en un magnífic entorn i millor companyia. Gràcies.