LO GALL: TERRA LLIURE VI 180mt.-LES GRALLES-SERRA CARBONERA

Segons diuen el savis erudits amb l’edat s’esdevé una evolució tant espiritual com intel·lectual.

Es una mena de creixement de l’anima i una millor comprensió del que t’envolta.

El fer-te gran te que veus los coses d’una altra manera ….¡borroses!

Camines per la vida amb un altre tarannà i estil ….¡encarcanat i renquejant!

Parles amb mes serenor i pausa….¡ falta l’alè!

Medites mes les teus accions …¡ per la mandra que et fa tot plegat!

El que passa es que l’edat no es res mes que la falta de joventut .

Aprofiteu-la ara que la teniu que desprès les aproximacions i les baixades arriben a ser realment odioses , si fins i tot en acabar de fer un simple misteri et notes els genolls.

LA VIA

Es una via que tenia pendenta per que tot hom ja la avia fet i costava trobar company de cordada que la vulgues fer i a mes fer-la amb mi….no se pas per que.

En avia sentit opinions de tota mena , que si molt trencada i exposada …..que si rostoll perillós….que de les 100 millors de Catalunya….fins i tot catalogada de joia.

El cas es que la roca no es d’escàndol , l’equipament fixe precari i el traçat fa que si et cau un roc pot anar fàcilment al cap del teu company.

Un cop dit això afegir que es una via molt vertical amb canto suficient com per gaudir-la, un traçat llògic i divertit , te la possibilitat d’un equipament generós amb un ambient espectacular i tranquil, a destacar lo segon lo tercer i lo quart com llargs preciosos ,d’aquells de xalar si t’agrada l’autoprotecció i no depens de trobar una roca antològica.

Sols te de mig rastroll el tram final del primer i la sortida encaixonada del rader.

El nostre parer es que es una via prou guapa i típica de les Gralles no es love climb però tampoc es podria catalogar d’ exposada i perillosa , s’ha fet bastant i resta prou sanejada.