Aquest concepte de GallEllite que tan poc li agrada al Sergi no és nou. I si no, mireu aquesta ressenya. La mateixa via amb els precursors de la GallEllite.
Cinc anys més tard hi tornem. La via és genial. Sostinguda, discretament assegurada i reequipada amb parabolts i reunions noves al 2013. Amb un joc d'aliens us estalviareu patiment. A l'acabar la via m'assabento que el màster Salla l'ha fet en solo integral. Ha d'haver de tot en aquest món.
Per llargs:
- El pas clau és un monodit poc abans de la reunió. La tendència és pillar-lo d'esquerra, però si el pilleu de dreta us facilitarà el pas. Tibeu i a buscar una pressa ben amunt. Pas resolt.
- Curt i sostingut. Molt canto. Es fa bé
- El crux. Sortida de 6c xunga a collons. I de les que s'han d'escalar. Frància s'ho mira, remira, voreja el primer bolt per la dreta, supera, i amb el bolt als peus, xapa el segon. Ufff!! S'ho treu tot en lliure. Crack
- Per a mi, el millor llarg de la via. Gloriós. 6b+ amb bon canto i que si vas sense presses es deixa fer.
- El llarg fàcil. Però quan veus el sostre per on surt no ho juraries. Sortir recte de la reunio. Ni dreta ni esquerra, recte. Sostre de V+, amb uns cantos tan grans que et fan plorar d'emoció.
- Sortida de 6b+ rabiosa. Calen 2 bloquejos per xapar els 2 primers, i arribant al 3er se m'acaben les piles i a volar. Descanso, torno i amunt.
Resumint: molt bona via, mantinguda, obligada, poc sobada i amb roca excel·lent. Disposa de 40 bolts (sense comptar reunions), que comptant 200 mts de via us surt una mitjana d'uns 4.5 metres entre bolt i bolt. Però això sol són estadístiques.
Aquí trobareu un article sobre el reequipament de la via
https://www.dropbox.com/s/bkhbidk9ro6t8c5/output.pdf?dl=0
L1. Víctor i el monodit |
L2. Curt i bonic |
Ambient en el L4 |
Mirant-se l'arrencada del L3 |
I atacant-lo |
L5. El més senzill. |
Reposant al L6 |
Selfie desenfocat com sempre. Haurem de pillar un pal. Amb consolador |
||
Lo Xist
.al poc de estar oberta la vaig fer amb lo Rafel de Balaguer i arriba’n a no recordo la reunio però ja per les ultimes, vaig fer un vuelaco al trecar-se un canto per xapar la role que vaig volar vora de deu metres encara tinc la marca al genoll, al cap d'un tems la vaig fer un altre cop, il lña recordo com una molt bona via de piles. felicitats manolos.
ResponEliminaLogallnik