26 de Setembre de 2015-Murillo de Gállego-PEÑA RUEBA-Dos Diablos en el Corazon 215 m. V

Ressenya del Antoñanzas

   Al Galliner qui fa molt el xulo l’acaba pagant i això es el que penso fer amb aquesta piulada. Com ja sabeu el Galliner es ple d’envejosos, ineptes, cabasudos i bona gent, de tot una mica i tot barrejat. Els últims comentaris per part d’uns de la confraria que es fan dir Gallelite (quina merda de nom!) i que mes aviat amaguen la seva xuleria darrera d’aquest nom de saló de varietés, han fet que el sector mes selecte i autèntic del GALL expliqui unes quantes coses sobre aquests nefast i totilos individus.

   Anem a pams. L’altre dia , sense anar mes lluny, vàrem quedar al 24 hores, com sempre que anem cap a l’Aragó, allí ja hi eren els susodichos Gallelites petant la xerrada i parlant sobre el GPS per aquí i el GPS per allà, jo els hi vaig contar una anècdota d’un dia que ens vàrem perdre per arribar al Peñon d’Ifach a causa del gran instint d’orientació que te el Jordi (Un Gall a la reserva) i es van fotre un far de riure. Acabat això enfilem carretera cap a Murillo de Gallego per esmorzar i…… quina sorpresa la meva quan m’arriba un missatge del Nico dient-me que s’havien passat el desviament cap a Huesca i que eren a prop de Fraga. Us imagineu, tres Galls perduts al sortir de casa, quina vergonya, quin ridícul ; però la cosa no acaba aquí, ja que en cop de gira cua i tornar per l’autovia des de Alcarràs, es fotent per Vall manya, Sucs i Almacelles, tot un agroturisme (suposo que volien veure panís). A partir d’aquí vosaltres mateixos podeu opinar sobre els Gallelites, la meva opinió es : JO, JO, JO…    i ara la via.

   Hi havia gent per tot arreu, volíem anar a la “Santiago Sagaste”, però al camí vàrem trobar al Inazio Cinto i ens va recomanar la “Dos Diablos en el Corazon” que encara es fresca. Així ho vam fer i la vam encertar, ja que al voltant tot era ple de Trepaires de totes les nacionalitats.

   Escalada Love Climbing, “con chapas i a lo loco” i al que no li agradi que es foti un barrigasso. Enhorabona als equipadors , els dia que els trobi els hi pago la birra.

    Ah! Los Gallelites van acabar bastant tard i es que ells haurien de matinar una mica mes, ja que la seva aproximació des de que surten de casa es mes llarga.  Besitos a tot-hom

 

 

 

 

 

 

 

 

 Los Gallelite

 L'Inazio en solitari

FOTOCIM

LO CLIP:

EL GRAN INVENT DE LA RODA