28 MARÇ 2015- TALOS DE BALAGUER-Pic de Castellas-RAJA CRAK 135m 6a+ Obligat

HISTORIETES DEL GALLINER

Tot comença quant arribem al galliner i comentem amb els companys que venim del TALOS , de repetir  la RAJA KRAC , i que tenim la sensació que  des que  la vam obrir no hi ha anat ni deu... quant de sobte es sent pel radera una beu forta i ronca  que deixa anar una sentencia que portarà cua, ES QUE LES VIES POC O DES EQUIPADES NO ES FAN GAIRE O GENS..

Sentencia que ressona al galliner com un tro...com un gran pet al teatre.

Desprès d’un petit silenci d’incredulitat , mes que raonat ja que aquesta via es la mes guapa del Pic de Castellàs , un primer xiuxiueig es torna  en remor i poc a poc va agafant cos enrarint l’ambient ...veient que la cosa va a mes i pujant  de nivell , es convoca ràpidament als Galls  ,  allà a dalt, al pal mes alt del Galliner, allí on es discuteixen i tracten els temes del nostre ram, l’ascalada.

Quant encara tot hom  no es al lloc i es comencen a formar els grups d’opinió ...quant encara ressona la sentencia causant d’aquet enrenou...

Apareix, amb molta mala folla , una qüestió d’aquelles que fan mal i porten punxa....Si les vies bastant o equipades del tot es fan mes... i això vist amb un tarannà democràtic , els que practiquen aquesta mena de vies son majoria... i si aquesta colla son majoria ¿ son els que tenen la raó?

OSTIA,OSTIA ,OSTIA.... ja em arribat al cap del carrer,a l’eterna  polèmica del equipament. Es ara quant el cervell dels Galls comença a treure fum i aquella remor es torna cridòria...les crestes ben dretes i els pits unflats.

Però si creiem que ho aviem sentit tot...¡no!... resulta que no , per acabar d’emmerdar-ho mes , una qüestió nova i mes  sonada surt d’un altre pap rebregat....

Si les vies poc o des equipades no es fan gaire o gens... la quantitat d’aquesta mena de vies ,amb respecte al nombre d’ascalador que les gaudeixen,¿ no es massa gran?

MARE DE DEU SINYOR..VERGE SANTISSIMA DE LES CALÇES LLARGUES...

Ara el cervell dels Galls ja bull ,a les fronts es veuen les venes unflades , els ulls ensangonats i la cridòria es ara un bram únic i intens... si una pregunta roent ja era mol, dos ja seran massa... això es a punt de petar...caldrà prendre rapit una resolució a aquestos temes i treure’n una conclusió definitiva abans no arribi la sang a l’abeurador.

Com els Galls sempre han set bestioles resolutives la resposta arriba ràpid.

¡OBRIREM UNES BOTELLES DE PATXARAN ! (botella, diminutiu femení català de bota...igual que, porta...portella, casa...casella, mama...mamella, botifler...Albert Boadella), i deixarem totes aquestes repeloses qüestions pels  erudits i savis gurus del mon de l’ascalada .

I es així com els Galls decideixen , fotent-se uns glopets garganxó avall , tornar a fer l’únic que  pot surtir d’un cervell tan petit, no fotre ni mica de cas de res i campar sense manies ni cabòries per les parets del mon.

¡AU SOLVENTAT!

LA VIA

La trobareu poc equipada i sobre bona roca però de bon amanir amb uns tascons petits i mitjanets , friends fins el 2 i joquet d’aliens.

Petita fletxa al començament i enfilar entre dos sabines.

Del grau...si hi afegiu un plus mes s’atansarà millor al grau actual.

No em netejat massa per que con no hi anireu no cal perdre el temps.

LO CASTELLAS ESTA DE MODA

RESENYA ORIGINAL
COSTELLAE LERISDA CLIMB

 

 LO PIC ES UN BULLIDOR!

 COMENCEM

 LA PLACA OBLIGADA DE 6a+

 LO SEGON SENSE MASSA HISTORIA

 LO TERCER EL LLARG ESTRELLA DE LA VIA

 RESEGUEIX UNA EVIDENT FISURA

 LO QUART CURT PERO BONIC

 LA ROCA SEMPRE COLLONUDA

 FOTOHOMBRA

 FOTOAPLECCIM

LO XIST