LO GALL: MONTROIG - PARET DE L'EXTREM - VIA "LA LARA" 150 m V+/Ae (6b). 25-01-2014

Ressenya cortesia dels Kutrescaladors (Gràcies)

"Renovar-se o morir" diuen...., tot i això, lo gall de ponent és au clàssica, nostàlgica, rústica; és per això que lo Miguel Angel i lo Jaume van anar a l'Extrem per anar a fer "La Lara" abans que quedi reequipada, i que el sabor dels spits i burils arrobellats no quedi en l'oblit. Ahhhhhh.....No hi ha res com fer Ae de cordinos putrefactes i d'escalar navegant en busca de pitons totalment mimemitzats en el color roig-ataronjat del Montroig. En comptes de "donde estarà mi carro.... cal escalar canturrejant "donde estará en piton....donde estará el buril...." .

La via Lara, és....la via Lara. Vam estar ben sols, només molestats per una bandada de buitres. (Ara resulta que tota la punyetera vida s'ha dit buitre per aquestes terres però resulta que ara es diu voltor ¿??¿¿??).
Lo M. Ángel estava en ple esperó i uns buitres van passar a un parell de metres (sí sí, un parell de metres de lo seu posadero i al girar l'esperó van topar-se de cop amb lo Miguel Angel. Coño!! quin susto...

Ara, La Lara ja té el passamà canviat i nou. La travessia del llarg 0 ja no fa tant yuyu. Lo llarg 1 està igual, amb un Ae de la època. Llarg 2 travessia guapa i fassilonga amb ambientillo, llarg 3 molt guapo en busca de pitons i burils; llarg 4: más de lo mateix, i llarg 5 de roca boníssima per a probar fort en lliure....

La única putada va ser que després de gaudir com galls en galliner nou, vam arribar a un refugi del Buho infestat de caçadors, que sembla ser que no ens van fotre cap tret perquè fèien caça major. Tiraven al jabalí, i van deixar de banda al gall i al faisà.

Bé, aixó és tot. Aneu al Montroig, que dóna molt joc.... i recordeu, mengeu fruites i verdures, que "de lo que se come se cria...."