19 d'Octubre 2013 ORGANOS DE MONTORO via "Teruel tambien existe" 210 mts. 6a (V+ obligat)

Hi ha  algun Gall , ja sigui per la lluentor de la seva ploma, ja sigui pel seu bec, que te la capacitat de convencer a part del galliner per anar a fer alguna escalada concreta... i desprès a la mínima buscar qualsevol excusa per no asistir a la activitat!.
 Així doncs, lo Sergi va anar fent  "contactes" amb els altres galls per portar-los cap als Organos de Montoro, a la provincia de Teruel ( una bona pila de Km!!), per desprès, 10 minuts abans de arrencar, dir-nos que ell no venia!!!. Lo normal és que el fotessim a parir i li toquesim la cresta, però la excusa que va donar, aquest cop no tenia replica, ni possibilitats de venjança... "Nois, no puc venir, estic a punt de convertir-me en padrí, la meva filla s'ha possat de part".
 Al moment que arribavem al cim de la nostra escalada, reviem el missatge, amb esvalot general del galliner, que lo Sergi ja era padrí!. Tot i que costa de veure a primera vista, aquesta colla dels galls son d'allò més tendre que us pogueu imaginar...
Així els galls restants ( lo Nikut, lo Tato, lo Pinto i lo Llauis) s'hen varen anar a Montoro a fer la via "Teruel tambien existe". Pels que no ho sapigueu, els Organos de Montoro son a on Nostrosenyor va perdre les espardenyes, i despres del gran incendi forestal que hi va haver fa uns anys a prop de Montoro, la sensació de desolació es ben viva.
Els galls es van desplaçar cap a Mequinensa-Caspe-Alcañiz-Calanda-Alcorisa- per la carretera N 211, fins al desviament que indica Ejulve-Villarluengo.
 Despres del desviament  transitar uns 20 km, fins que la carretera passa per davant de les parets. Hi ha una curta pista forestal que baixa cap  al riu, fins un replà on és pot aparcar. Per agafar la pista heu d'obrir una cadena que sembla tancada, però no ho està, ni tampoc hi ha cap cartell que prohibeixi passar... per tan...

vista general de les parets

Per aproximar només cal agafar el senderò que discorre vora el riu, creuar-lo en el millor punt, i en 10 minuts a peu de paret.
Es important que al creuar el riu, si us traieu els pantalons per tal de salvar-los de la remullada, els tingueu ben controlats, per que si els perdesiu, al arribar a casa seria molt dificil explicar que al secarral de Teruel hi ha un riu prou cabdalòs, com per tenir-te que treure els pantalons per creuar-lo.... A un dels galls li va passar a la tornada, sort que els va trobar enganxats a uns esbarzers.

La via, està totalment equipada, tot i que algun friend mitjà pot anar bé per algun moment d'apuro, però tot i que és fàcil de seguir el seu recorregut per l'equipament generòs, les pedres soltes a les repises, la solitud i el silenci  del lloc, el tipus de roca i escalada, ... fan que la sensació sigui de terreny d'aventura total.

ressenya dels Kutrescaladors

El descens és pot fer tal com explica la ressenya o bé empalmar el rapel de 60 mt. de la ressenya amb un altre de 60 mt (situat a uns deu metres més avall) que ens mena a peu de paret.

lo Tato als 1ers metres de la via i lo Pinto fen
poses de gall

lo Pinto al mur del 1er llarg

   

Lo Nico i lo Tato al segon llarg

  

Lo Tato a la fisura-diedre del 2on llarg

Al arribar a peu de via varem trobar que estava ocupada per un xicot que la estava fent en solitari (autoasegurant-se). Desprès de un rato de dubtes si ens hi podriem possar, ja que el Luis ( així es deia l'escalador solitari) ens va avisar que en els 3 primers llargs hi havia molta pedra "suelta". Quan va arribar a la tercera reunió, i els galls estavem a punt de marxar, ens va convidar a ficar-nos a la via i a esperar-se a la tercera reunió (cruspin-se un bocata de "chorizo") a que l'adelantessim... Un gest d'amabilitat, que li va valdre el titol de "Gentleman de Montoro"... el que el primer moment semblava una "put...", és va convertir en un rato de compartir amb un enamorat de la zona. 

Lo Tato i el Luis "el Gentleman de Montoro"

    

El Luis "jumarejant" el 3er llarg


  

Lo Nico apretant al 6a del 3er llarg

Lo Pinto arribant a la 4a reunió

Mireu quin careto d'alegria de quasi tots. Lo Tato era el
que estava més content, però ho viu des de l'interior.

           
La floreta del dia

Lo Chist