Ressenya Made in LO GALL
Avui toca fer de
bon samarità i ,a mes a mes, complir amb
les exigències estipulades en el
contracte que tenim signat, el Oscar i Jo , en el us i gaudi de la corda d’ascalada.
Anem a pams. El
Oscar es un GALL que no surt sovint a ascalar, i no es per que no en tingui
ganes , no, sinó per que el seu grau de compromís amb el grau, deixa molt que
desitjar. Tot i això, s’enfila de valent quan algú el treu a passejar. Com que es una persona
molt seva i orgullosa, no li rota que ningú en pugui fer “mofa” , per lo
que a l’hora de comprar corda, ell se’n
fa càrrec del 20 ó 30 % del cost, depenent de si ha cobrat la paga extra , o
no. Vol dir que la corda es mancomunada i, per lo tant, te dret ,al menys,
a quatre sortides anuals. Avui toca.
També s’apunta la
Pili una GALL de pro i silenci (no piula , per no molestar) i tots tres decidim
d’anar a fer una matinal a Sant Llorenç. Com que la dificultat ha de ser assequible,
anem a la Paret del Pont, escola de les escoles.
Poca cosa direm
que no sapigueu d’aquesta via, aproximació curta, fàcil, equipada, bona roca,
bones vistes i descens caminant tranquil·lament. Te tot allò que es pot
demanar, ah! i si cal, pots abandonar del segon llarg. A mi, sempre que es
presta, m’agrada repetir-la.
L'Oscar i la Pili al L1
Lo mesm
La Pili tibant al L1
Lo Sergi al L2
L'Oscar al L2
La Pili al flanqueix
Lo Sergi al L2 de la Neura
Fotocim
LO CLIP :
Ni Rossi ni Pedrosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada