divendres, 16 d’agost del 2013

10 d'Agost de 2013-LLAUSET-Pic de Vallhibierna-DIA DE LLUNA 455m. 6a,Ae (V+ obl.)

Ressenya dels aperturistes
Situacio aproximada
     Hola ,hola, holaaaaaa….! Hola a tot-hom. Pot ser us pensàveu que ens havien portat al escorxador. Pot ser us pensàveu que ens havíem apuntat a una secta “budicrislamharetaoista” o similar. Pot ser us pensàveu que ens havíem jubilat…… Doncs no! El que passa es que per l’estiu el galliner també fa vacances i no necessàriament  els abonats se’n van a ascalar, les “parients” i successors legals tenen , sovint, uns altres horitzons per lo que, si volem trepar la resta de l’any, cal fer punts, molts punts.
     Però aquesta vegada ens hem “desmelenat” i decidim d’anar a fer Pirineu. La via triada es la Dia de Lluna, via llarga, encara que els últims 180m.  son de grimpada fàcil. La via ens ha agradat, tot i que un de la cordada esta passant uns moments de “vacio espiritual” i es  baixa de la segona “role” (això es el que diu ell, a mi em sembla que amb un parell d’osties ben donades, s’arregla). Si li afegim que lo Sergi porta mitja “pajara”, creiem que per l’altitud (es fa molt padrí. Com per anar als Alps!!!) penseu lo be que s’ho ha passat lo Jesús, que esta fort com una soca d’olivera, veient aquesta colla de “matats”, ranquejant per les pedreres com animes en pena. Per aixo hem trigat tant a publicar, encara em fa mal tot.
 El marcat diedre d'inici i vistes de l'estany
 
 Lo Jesús i lo Nico al L1
 La "patolea" a R1 i lo Jesús al L3
 Lo Sergi al L4 i lo Jesús al L5
 Lo Jesús a R5
 Lo Sergi al L6 i lo Jesús a R6
 Allá, lo Jesús
Lo Sergi al peu i lo Jesús al mig del L8
 Lo Jesús al L9 i grimpada de sortida
 Fotocim

 Via bastant equipada i en els passos difícils, ben assegurada, reunions amb parabols i ràpel.lables (molt d’agrair). Els friends i fissurers entren a la perfecció. Cal vigilar alguns trams amb el pedregam.Un cop arribats a la cresta podem optar per seguir fins el Vallhibierna i Culebres, baixant pel Coll de Llauset o anar cap a la dreta a buscar un coll marcat i per la pedrera a trobar el cami de pujada pels Ibons. Bona botifarrada de metres i d’hores (8h.30m. de cotxe a cotxe), però, creiem , que val la pena. Bon ambient i paisatge
 
 el Russell al fons

REFLEXIO PROFUNDA:

 Frase que hauria de ser frase cèlebre del segle:

El principal problema d'Espanya i de molts altres països és que els que elegeixen els governants no són les persones que llegeixen els diaris, sinó els que es netegen el cul amb ells

Autor anònim però molt intel · ligent
a

6 comentaris:

  1. Jesús Almarza16 d’agost del 2013, a les 17:24

    Sergi, va, va, que segur que et fa mal del padel del diumenge... je, je, je. Si pujaves xiulant.
    A veure quan fem una altra.
    Salut

    ResponElimina
  2. Lo Gall16 d’agost del 2013, a les 18:47

    Ets un mal amic, no tens compasió. Un GALL com jo necessita carinyo i comprensió

    ResponElimina
  3. Mingo17 d’agost del 2013, a les 21:17

    Sergi no els hi facis cas a aquesta canalla, es que a sobre que tenim una edat no ens deixen queixar-nos. Mai hagués donat un duro per la roca d'aquesta paret.
    Una abraçada a veure si puc fer-ne una amb vosaltres, que de ganes no me'n falten malgrat tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo Gall18 d’agost del 2013, a les 1:03

      A vore si es veritat Mingo. Tambe nosaltres en tenim de ganes de fer-ne una amb tu.
      LO SERGI

      Elimina
  4. juanill lo val de ram en ram21 d’agost del 2013, a les 11:55

    Quin pirineistes que esteu fets! Això ja comença a tenir envergadura per fer una bona volada de gall des del cim.

    ResponElimina
  5. Lo Gall22 d’agost del 2013, a les 18:21

    Volada de Gall, patacada d'estruç. Lo de en-verga-dura pse,pse..jo anava pajarito.

    ResponElimina