dimarts, 2 de juliol del 2013

29 de juny de 2013 (Sant Pere) - MALLOS DE AGÜERO - Peña Sola - V.N. - 180 m. MD-, V+,A1 RS2

Des de que vaig tenir a les meves mans el mític llibre del "Bunny" -al cel sigui-  "Verticualidad" que tenia ganes de pujar a aquest solemne campanari dels Mallos d'Agüero carregat d'història.



El 12-13 d'abril de 1947 amb un bivac a la plataforma de la gran savina y després de 28 hores d'esforç gairebé sense menjar ni beure Serón, Millán i Laguéns conquerien el cim de la Peña Sola. Fou el primer VI grau aragonés.

Avui en dia és una de les clàssiques imprescindibles del llibre "100 Clásicas de España" de le Ed. Desnivel. Hi ha moltíssima informació a la xarxa pel que no cal ser repetitiu. La via juga entre sostres, combinant diedres i rampes que busquen les debilitats  de l’agulla amb un equipament modern a base de parabolts amb alguna que altra guerxina al passat. La baixada és vertiginosa en tres rapels llargs (cordes de 60 m).


Ressenya de la via tal i com la vam fer nosaltres tot i que vam empalmar 3er i 4art llarg i els dos darrers. Font: FEEC.

Vaig aprofitar per estrenar la GoPro que m'ha regalat la meva novia. Així que desprès de l'edició m'ha quedat una mica rollo Scorsese... Piqueu el link per veure la peli (es penjat a Vimeo ja que el You Tube i jo tenim una relació tempestuosa...) 




Aprovechar para saludar a Héctor y Javier con quienes compartimos la bajada y unos magníficos huevos con panceta en Ayerbe ;-)

LO XIST: Nova forma de rapelar a lo murisec, esboliac o rat penat com vulgueu...


Héctor inventando el ràpel a lo Murcielago.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada